La campanya electoral s’ha acabat de manera abrupta, arran de l’assassinat del militants socialista basc d’ahir, tots els partits han suspés els actes previstos i aquest fet ha acaparat l’actualitat mediàtica.
Aquest tràgic fet ha polaritzat el final de campanya en uns termes que en res afavoreixen l’eix Catalunya-Espanya, superposant-se al bipartidisme espanyol que s’ha imposat marcant el ritme i el contingut dels debats. En aquestes condicions, tot fa preveure una tendència al declivi dels partits catalans i una consolidació dels partits espanyols. Sigui quin sigui el resultat concret de cada partit, el catalanisme en general s’ha de replantejar a fons actituds i continguts més enllà de governar la quotidianitat amb major o menor fortuna. Catalunya necessita invertir la tendència al declivi i l’espiral de dependència i claudicació que s’ha instal·lat en els cercles dirigents del país, i ho hem de fer en els propers sis a vuit anys, abans que les dinàmiques adverses es consolidin i siguin cada cop més difícilment reversibles. Que ERC obtingui un bon resultat fa més fàcil aquesta remuntada nacional, Esquerra té la responsabilitat de ser l’únic partit independentista parlamentari, i no hi ha per la nació catalana altra solució que la independència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ho sento però un suport sòlid a Esquerra no podrà sinó interpretar-se com un suport sòlid a la direcció, a les seves polítiques, a les seves decissions i a les seves renúncies. Aquest és el petit drama del partit aquest, en fi, ja s’ho faran.
Ho sento Jaume, però aquesta vegada no et votaré. No pas per tu, sinó perquè cal donar una lliçó al Carod i al Puigcercós. Estic farta d’aquests dos polítics. Com m’han decebut!. Abans independenstistes, ara sempre radera el Montilla.
Sóc de les que ha dubtat molt. I he procurat llegir molt aquests dies per intentar aclarir què havia de fer. Sí, no volia tornar a votar-vos perquè tinc la snsació que tot plegat no porta enlloc, perquè potser ens va millor la cultura trabucaire, maulet i allò del “contra qui sigui vivim millor”.
Però he llegit, he anat a la recerca de tot plegat i potser per primera vegada una campanya electoral m’ha servit per endinsar-me en el món de les idees. No de les meves, que ja les conec, sinó la dels que heu volgut assumir la responsabilitat que ostenteu des de diferents nivells de poder.
Si hem de crear estructures d’estat per així afrontar la independència amb més garanties d’èxit, cal estar en els llocs de poder per desenvolupar polítiques que inicien el cami cap el no-retorn.
Els darrers llibres publicats per membres del partit (des del govern, el grup parlamentari, la Seu Nacional, corrents interns), reflexions als webs i blocs, m’ha fet decidir a continuar votant-vos. Sí, tindreu el nostre vot: el meu, el de la meva parella i el d’algun dels meus fills (no tots, és clar).
Fem-ho fàcil i avancem cap a la independència fent-nos sentir.
No comparteixo l’opinió que no votar ERC sigui donar un cop d’atenció a l’actual cúpula. Com sempre les interpretacions seran tantes com barrets, i una d’elles, segurament la més esbombada, que l’independentisme va de baixa i que per tant no cal fer-li gaire cas ni preocupar-nos-hi gaire.
D’altra banda no crec que unes eleccions siguin ni el lloc ni el moment oportuns d’expressar-hi discrepàncies. Per això hi ha els congressos i el d’ERC serà dins de poc. Per últim dir que crec que som massa autocrítics i exigents amb nosaltres mateixos, ja m’agradaria que els convergents i els socialistes ho fossin tant amb els seus partits i no anessin a votar-los! De motius en tenen MOLTS més que nosaltres per no fer-ho, però no us il.lusioneu que ells no cauran en la temptació.
El primer que n’hi ha que fer per participar a les eleccions internes d’un partit en que és pot creure és donar-se d’alta de militant i participar. I no a l’inrevés com han fet molts donant-se de baixa.