Regirant papers fa uns dies vaig trobar les notes manuscrites que vaig fer servir al debat crucial sobre l’estratègia de Catalunya Lliure celebrat avui fa vint anys a Vinaròs.
En aquella assemblea vaig parlar en nom de Pere Bascompte, Jordi Vera i la colla de militants que vam subscriure en document sobre estratègia independentista que vam titulat “Avançar cap al front patriòtic“. Aquell tombant era el resultat de la valoració que els signants fèiem de l’evolució del moviment independentista entre el 1986 i el 1991.
L’anunci fet uns dies abans per part de Terra Lliure declarant el cessament de les seves activitats (una decisió que no fou pas unànim) suposava abandonar un dels eixos a partir del qual havia crescut l’independentisme “combatiu” durant els anys vuitanta: la defensa de la legitimitat de totes les formes de lluita per tal d’assolir la independència.
Les nostres propostes no foren aprovades per la majoria dels presents i llavors els minoritaris en lloc d’establir una confluència amb ERC però mantenint la pròpia personalitat orgànica (com va fer Estat Català als anys trenta) vam optar per integrar-nos-hi col·lectivament. Aquell pas fou el revulsiu definitiu per tal que ERC consolidés l’aposta per la independència iniciada dos anys abans al congrés de Lleida i esdevingués el pol de referència d’aquest nou espai polític emergent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!