Josep Pinyol

      A
Cornellà de Llobregat s’organitzarà una consulta popular sobre la
independència. No s’escapa a ningú la importància i el risc
d’aquesta convocatòria en una ciutat símbol del cinturó roig
metropolità. Dilluns 22 de desembre una cinquantena de persones van
acudir a una reunió per calibrar la possibilitat d’inserir la nostra
ciutat en la tongada de consultes populars del 25 d’abril de 2010. La
convocatòria havia estat feta una setmana abans per un grup de sis
amics que havien assistit el 13 de desembre a les votacions d’El
Papiol. Esperaven uns 25 assistents i en van venir el doble. Es va
crear una coordinadora provisional amb la missió de preparar una
Assemblea constituent abans de finals de gener. També s’ha afegit
al procés un grup de voluntaris que treballava amb la mateixa
finalitat a Internet. La decisió final es prendrà en l’Assemblea
esmentada. Tots els presents a la reunió del dia 22 érem conscients
de les enormes dificultats tant d’organització com de participació
en una consulta sobre la independència a Cornellà.

      Tots
els factors que van afavorir la participació en les consultes del
13-D ens són desfavorables. Els professors de la Universitat Pompeu
Fabra Jordi Muñoz i Marc Guinjoan han processat les dades de
participació dels 160 municipis i han establert les correlacions
favorables a una alta afluència a les urnes. Totes són
desfavorables en el nostre cas. Si hi ha més participació quan més
petita és una població, resulta que Cornellà té 85.000 habitants.
Si les urnes es van omplir a les poblacions on CiU i ERC treuen bons
resultats a les eleccions, a Cornellà la suma de les dues forces és
un 15% dels vots. Si el suport de l’Ajuntament ajuda a incrementar
els votants, Cornellà Decideix té assegurat l’obstruccionisme d’un
consistori amb majoria absoluta del PSC-PSOE. Si la tradició
participativa de la població amb un potent teixit associatiu es
correlaciona positivament amb l’afluència a les meses electorals,
Cornellà té moltes associacions, però amb poca implantació.

      En
aquestes circumstàncies perquè entossudir-nos en una actuació a
cop d’ull “kamikaze”?. Per dues raons poderoses, entre altres. En
primer lloc per sacsejar la somorta xarxa associativa de Cornellà,
adormida avui, però potent i activa, dècades enrere, a les lluites
de finals del franquisme al voltant de l’Assemblea de Catalunya. Els
treballadors a les empreses i les associacions de veïns van tenir el
protagonisme més destacat aquells anys. Però també cal recordar
que l’Ajuntament de Cornellà, en ple franquisme, va ser un dels
primers en fer-se càrrec del cost de l’ensenyament del català.
Sense la tasca dels professors de català hauria estat impossible la
immersió lingüística. L’activisme cultural va ser molt important
en aquells anys i ha continuat essent-ho. Aquests antecedents
expliquen que la “Jordiada” convoqui cada any a desenes de milers
de persones al Parc de Can Mercader on s’apleguen totes les entitats
culturals de la nostra ciutat. El contrast amb altres zones de l’àrea
metropolitana que organitzen “Ferias de Abril” és palès.
Cornellà Decideix demostrarà que a Cornellà hi ha centenars de
voluntaris disposats a treballar per l’autodemocràcia que representa
una consulta per la independència.

      Però
la raó més poderosa per organitzar aquest referèndum popular és
mostrar que no hi ha “dues Catalunyes”. Al nostre país no hi ha
dues comunitats diferenciades pel seu origen, la seva llengua i la
seva identitat. Al contrari, a la societat catalana es produeix una
gradació d’usos lingüístics i d’identitat nacional, una serie
contínua que es dona en tots els països que han rebut gran nombre
d’immigrants, com els Estats Units. Aquesta gradació es reflecteix,
per exemple, en el 90% del coneixement del català, compatible amb un
percentatge molt més baix d’escriptura i un ús social i familiar
encara més baix. El mateix escalat es constata en el grau
d’identificació nacional amb tots els graons: només catalans, més
catalans que espanyols, tant catalans com espanyols, més espanyols
que catalans, només espanyols. Dins d’aquesta gamma nacional els
moviments d’integració en la catalanitat són més lents i
aparentment imperceptibles en les grans ciutats de l’àrea
metropolitana, però no són inexistents, ni de bon tros. Les
condicions urbanístiques i els mitjans de comunicació estatals
expliquen en gran part aquesta situació. Per això la previsible
baixa participació només reflectirà que Cornellà està en la
banda baixa d’aquest procés d’incorporació a la realitat nacional.
Però serà la manera més contundent de demostrar que Catalunya és
un sòl poble. Al marge dels resultats la seva sola celebració serà
un èxit.

      Perquè
l’alternativa a ser un “sol poble” és la “libanització” de
la nostra nació. No podem deixar a les generacions futures un país
dividit entre comunitats diferenciades com els maronites, els
sunnites i els xiites al Líban. Per evitar aquesta herència val la
pena prendre tots els riscos i dedicar tots els esforços a
organitzar Cornellà Decideix.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!