Des de la Plana

Totes les forces polítiques del País Valencià varen acordar que calia anar a Madrid a demanar un finançament just. Mínimament just. I, en efecte. Hi han anat, s’han fet la foto a la porta del Congreso (al davant de los leones, que no és la porta per on s’hi entra de veritat, han demanat el que és de justícia i se’n tornaran. Com es diu per ací, amb la cua feta. Vol dir sense cap perra.

Es veu que la demanda proposa que la inversió de l’Estat estiga lligada al percentatge de població. Que en el cas dels valencians no ho està ni per les tapes. Allà hi era el president Puig, la vicepresidenta Oltra, el president de les Corts i representants de tots els partits polítics valencians.

El conjunt de les demandes, dels incompliments sistemàtics fins ara i d’un infrafinançament que quasi es pot qualificar d’explotació colonial, expressat d’una manera senzilla, clara i contundent, el resumeix la intervenció del diputat per Compromís Joan Baldoví.

El problema rau en que, mentre ell parlava, a allò que allà en diuen el “Hemiciclo” (deu ser perquè no saben què és una semicircumferència) no hi havia gairebé ningú. Del PP, aquell partit que està repartit entre el govern en funcions, els diferents jutjats on està essent processat i algunes tertúlies capitalines, no hi havia gairebé ningú. El senyor Hernando, es veu a les imatges, molt nerviós. Pot ser perquè no li acaba d’agradar el que els deia el diputat Baldoví. Aquest, a falta d’algú a qui adreçar-se, li dedicava les seues reivindicacions a la presidenta del PP al País Valencià, la senyora Isabel Bonig. Aquesta, s’ho mirava amb un somriure glaçat. Perquè no té cap argument de cap manera per oposar. Però és que allà tampoc no ha d’oposar res. Es desgavell és tan gros, que fins i tot ella figura que ha anat a demanar millor finançament.

Per fi, per acabar amb la visita, tots els grups parlamentaris del Congreso es veu que han decidit que modificaran el finançament del País Valencià. Tots excepte Ciudadanos, que és aquell grup que pacta amb el PP, amb el PSOE, que tenia una candidata a València que es diu Carolina Punset, que va posar la pota tantes vegades que la varen enviar al Parlament Europeu i de la qual no n’he tornat a sentir parlar. Es veu que allà la tracten bé. Per a Ciudadanos de Madrid es veu que ja estem bé; no fóra cosa que no es pogueren pagar l’entrepà per culpa nostra.

Doncs això. La delegació tornarà, segurament amb l’AVE, i així podrà comprovar que els trens són d’una manera si van a Madrid, i d’una altra si van a Castelló, pose per cas. De passada, podran comprovar que en tot el trajecte des de Madrid fins la Font de la Figuera, pràcticament no hi ha res. Per això cal que els valencians paguem tant. Per convertir aquell erm en un verger.

De tota manera, res servirà de res, perquè en quatre dies, anirem a terceres eleccions o continuarà manant Mariano Rajoy, el mateix que ens està escanyant ara mateix sense cap remordiment.

Pot ser algú d’aquesta delegació podria canviar de punt de vista. Tal i com van les coses, sembla que continuarem pagant a canvi de res. I després haurem d’anar a pidolar molles per a poder continuar malvivint. tal vegada ens convingués més agafar el pa sencer. Tal i com ho cantava Ovidi. Perquè al final, tot explota, bé pel cap o per la pota. De moment, la premsa d’allà, l’escrita la televisió i la resta, no n’han dit res. Per si de cas.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!