Avui és 11 de gener de 2020. Tornem a fer classes presencials els que no estem aïllats per la neu o en escoles on és impossible fer-ne precisament per les conseqüències del temporal Filomena. ERC ha començat la seva campanya electoral fent un desplegament de dades i de propaganda brossa en què marca múscul dels
Mor Josep Maria Loperena i m’adono que mai no he escrit res sobre com m’havia arribat a agradar una de les seves novel·les de què avui no parla ningú, Ulls de falcó. Abans de morir, ell mateix va redactar un text de comiat meravellós en què, entre altres coses deia que «Avui he marxat i
Vidal Aragonès ha escrit un excel·lent llibre d’història política, d’història de les lluites socials i d’història dels Països Catalans des de baix a l’esquerra, posant en solfa d’agradable so la vida, l’obra i el pensament del republicà catalanista i federal Francesc Layret, advocat d’obrers anarcosindicalistes i una de les figures bàsiques i centrals en l’entramat
El 21 de desembre, la periodista Neus Tomàs, directora adjunta d’eldiario.es, a qui llegeixo sovint i a qui tinc en molt bona consideració pels seus articles i llibres, escriu una piulada en què afirma: «El curandero Josep Pàmies i uns quants més se’n van anar ahir a la porta de la residència de Tremp, on
Introducció. Els papers de Marçà Fer el pròleg a un llibre sobre Marçà em provoca una alegria de les grans, i si a més és d’un autor del poble, l’alegria creix; però si a més el llibre forma part d’una col·lecció que porta com a nom el de la muntanya del poble, la cosa no
Entenc que la crítica literària en aquest país fa uns anys estigués, majoritàriament, en mans de quatre homes grans més o menys blancs que l’únic referent que tenien del món del rock eren els Beatles o els Rolling, segons preferències. Bé, potser a algun també els sonaven els Sírex o els Brincos… però ja m’enteneu,
Al mes de setembre d’aquest 2020 d’infausta memòria, el Col·legi de Farmacèutics de Madrid, davant les complicacions que suposava l’avenç de la infecció per covid-19 a la Comunitat de Madrid demanava poder fer proves PCR i el ministre Fernando Simón els va respondre que no havien de patir més riscos dels que podia tenir un
Creure’s l’escola més enllà de la covid Jordi Martí Font Avui he escrit una piulada i una entrada al facebook en què deia que al centre educatiu on faig feina teníem set grups confinats i a la pàgina oficial de confinament de grups d’ensenyament, al traçacovid, hi deia que en teníem ZERO. Partint d’aquí, afirmava
Gener de 1925, Comitè d’Acció de la Lliure Aliança Constitució del Comitè d’Acció de la Lliure Aliança A la ciutat de París, el dia 8 de gener de l’any 1925, es constitueix en petita assemblea sota la Presidència d’En Francesc Macià, cap del separatisme de Catalunya; En Gaztañaga, en representació dels separatistes d’Euskadi; En Grau,
Era previsible. Algú es pensava que tornar a la “normalitat” per tal de no afectar a les empreses no augmentaria la taxa de contagis? Algú es pensava que la tornada a les escoles, amb classes massificades per les retallades no implicaria una major expansió del virus? Quan els beneficis empresarials són la brúixola que guia
1 d’octubre de 1919, Salvador Seguí, conferència reconstruïda per Pere Foix Discurs a l’Ateneu de Madrid A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en el moment en què es produeix un fet social de ressonància, talment com
Avui al nostre centre educatiu han fet proves de PCR a tots els nois i les noies de tres grups de l’ESO en què s’han detectat casos positius de covid-19. Nerviosisme, pares i mares a fora esperant què passava, confinament abans i després de l’alumnat i un/a docent que s’apropa a les sanitàries per preguntar-los
Entre el 5 i el 12 per cent de participació han tingut les dues jornades de vaga convocades a l’ensenyament públic de Catalunya pels sindicats Aspec i CGT. Tant el 9 com el 15 d’octubre, milers de docents de Catalunya hem sortit al carrer per mostrar el nostre desacord amb la gestió de la pandèmia
L’Agnès Toda em va convidar a escriure a La Revista del Centre de Lectura un text al voltant de la pandèmia a partir d’una creació artística, d’una fotografia, en aquest cas de la Vanessa Pey, la fotògrafa catalana l’obra de la qual admiro més. El resultat és aquest: Green Bound Dawn / Verd i verda
Com a treballador tinc diverses formes de mostrar el meu desacord amb l’organització del treball, que és competència de qui em té contractat, quan aquesta no respon a criteris racionals sinó d’una altra mena. De al mateixa manera, que sempre intento incidir-hi positivament per tal de fer tan bé com puc la meva feina, ja