Prendre la paraula

Al mes de setembre d’aquest 2020 d’infausta memòria, el Col·legi de Farmacèutics de Madrid, davant les complicacions que suposava l’avenç de la infecció per covid-19 a la Comunitat de Madrid demanava poder fer proves PCR i el ministre Fernando Simón els va respondre que no havien de patir més riscos dels que podia tenir un caixer d’un supermercat, que ells no estaven per a allò. Alhora, l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) es mostrava contrària a la petició de la Federació d’Empresaris de Farmàcia d’Espanya (FEDE) que també demanava al Govern central poder fer proves PCR a les farmàcies. L’AIFiCC considerava que les proves de detecció del coronavirus «són una activitat sanitària assistencial, resultat d’un procés assistencial (no és una tècnica aïllada) i que, per tant, l’han de fer les infermeres o els professionals de la salut qualificats.»

A Catalunya, però, els que ens governen, amb Vergés i Bargalló al capdavant, s’han tret de la mà una nova mostra de la desconsideració absoluta que tenen pels i per les docents d’aquest país. Després de prendre’ns el pèl reiteradament prometent reforços per reduir ràtios, equips informàtics per a tothom, distàncies segures i ampliació d’espais als centres, de facilitar-nos «mascaretes homologades» que permeten el pas de baf i respiració, de negar-nos proves PCR quan estem a classe amb alumnes positius, d’utilitzar dades de confinaments inexactes per fer propaganda i més propaganda del mantra «les escoles són segures», ara ens presentem la seva nova criatura. I aquest cop s’han superat.

No es diu Frankenstein perquè el nom ja estava emprat però ens il·lumina sobre el que per a ells som. I per a ells som no res, números que obeïm perquè no ens podem contagiar mai. La Teletrès ens anuncia que allò que els farmacèutics de Madrid i de la resta de l’Estat no podien per no posar la seva vida en perill ho farem els i les docents catalans, perquè serem nosaltres els i les supervisores de les proves PCR que es faran els mateixos alumnes. És a dir, veurem com ells se les fan, a nosaltres no ens les faran i «supervisarem» que ho facin bé. I no patiu que si les mascaretes són les que són, els EPIS que ens enviaran segur que no seran com els que fins ara hem vist als nostres centres: equips gairebé hermètics amb total seguretat per a les i els professionals sanitaris. Nosaltres ja tenim mascareta homologada d’Educació i endavant que no ha estat res. Es deuen pensar que som de ferro… o directament imbècils.

Per què hem arribat fins a aquí? Doncs perquè hem fracassat, fins ara, en les mobilitzacions que hem fet com a comunitat educativa, perquè vam fer dues vagues generals de l’Educació amb un insuficient seguiment, perquè estem perdent el sentit de comunitat, perquè tothom ho passa com pot però tothom sap que si avui no peta un petarà l’altra. I potser ha arribat el moment de dir que prou. Que els manaires que ens porten a obrir escoles sense cap mena de condició objectiva de seguretat no mereixen manar res perquè aquesta mesura és la gota que fa vessar el got de la paciència.
Volem les escoles obertes però amb inversió, amb tantes garanties com sigui possible per a nosaltres i per a l’alumnat i les seves famílies. No estem obligats a fer una feina per a la qual no estem preparats i que és importantíssima perquè d’ella en depenen vides. No hi estem capacitats i els quatre vídeos de formació que diuen que ens passaran no serveixen per a això. Neguem-nos totes i tots a continuar aquesta farsa, neguem-nos a ser l’ase dels cops d’aquesta tropa. Som docents i hi som a totes, a les verdes i a les madures, però no fins a aquest punt. Exigim seguretat i personal sanitari. Ja n’hi ha prou de jugar amb la salut de la gent!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!