Prendre la paraula

jordimartifont

19 de desembre de 2020
0 comentaris

Els papers de Marçà. Pròleg al llibre de Joaquim Nolla “Marçà. Cultura des del confinament”

Introducció. Els papers de Marçà

Fer el pròleg a un llibre sobre Marçà em provoca una alegria de les grans, i si a més és d’un autor del poble, l’alegria creix; però si a més el llibre forma part d’una col·lecció que porta com a nom el de la muntanya del poble, la cosa no té límits. Unes alegries compartida amb l’autor, les i els lectors, i amb tota la gent de Marçà, tant qui hi viu com qui no. Perquè aquest llibre porta per títol Marçà, cultura des del confinament, l’ha escrit el Joaquim Nolla i és el segon volum de la Col·lecció La Miloquera de Lo Diable Gros, una associació cultural que és, alhora, una editorial petitíssima de la qual en formo part.

El llibre que teniu a les mans, alhora, ha estat escrit durant el primer confinament, el que vam viure a partir de març de 2020, parla de Marçà i la seva història, és escrit de forma accessible i fragmentària però alhora sense renunciar a incloure-hi dades objectives i contrastables, quelcom que sempre caldria demanar als historiadors però que no sempre trobem en els llibres d’història local. Aquest llibre que teniu a les mans, per tant, respon a tots els paràmetres que ha de respondre un llibre per ser llegit: és interessant i rigorós, és accessible i alhora no s’aparta de l’objectivitat.

Marçà és un dels pobles del Priorat amb més habitants. De fet, mentre escric aquest text, si en féssim un llistat, per quantitat de veïns i veïnes seríem els tercers. Aquesta dada no té cap importància, però fa gràcia de dir i de saber. La dada realment destacada a nivell poblacional és que durant en les darrers decennis el poble ha mantingut la població al voltant de les 600 persones, una tendència a l’estabilitat que, en una comarca que cada any veu com es redueix la seva població, és realment lloable. Atenent a impressions no contrastades, podríem pensar que la producció de papers escrits sobre el poble, de llibres de la seva gent o a càrrec de marçalencs o marçalenques és més aviat poca, migrada, escadussera… en relació a la seva població. Em sembla, però, que en aquest tema, com en tants d’altres, anem errats. Per aclarir-ho, res millor que fer el llistat aproximat d’obres que sobre el poble, des del poble o escrites per gent de Marçà s’han fet.

Per obrir la minirecerca expositiva i en primer lloc, cal citar Marçà, reculls de la seva història de Rafael Queixalós Fucho, l’únic llibre que hi havia fins ara centrat en la nostra història local i que és, per tant, l’únic referent històric del poble amb vocació global abans d’aquest que teniu a les mans. Va ser publicat l’any 1992 pel seu autor i inclou un ampli aplec de dades històriques sobre Marçà, organitzades en apartats dedicats a molt diversos temes però centrat, sobretot, en la nostra història.

Tot i que no tenim altres històries generals del municipi, sí que hi ha informacions històriques esparses per moltes altres obres generals o específiques, entre les quals vull destacar el llibre de Salvador Vilaseca centrat en les seves recerques sobre Prehistòria al Priorat i voltants, amb capítols concrets dedicats a Marçà i publicat el 1936, o el llibre de Margarida Genera Seguint la petja dels íbers, que dedica tres pàgines a les troballes al nostre poble. Pel que fa a altres èpoques, resulta estranya la poca identificació marçalenca amb un personatge tan popular a la comarca com és el Carrasclet, tot i que va ser marçalenc durant uns quants anys i del qual en podem conèixer informacions històriques contrastables, sobretot, al llibre que li dedicà Antoni Muñoz. De qui sí en tenim informacions, tot i que no cal ni vull reivindicar, és del cap provincial de la Falange Marcel·lí Gavaldà, a la vida militant del qual ens podem apropar a partir dels llibres de l’historiador Antoni Gavaldà El sindicalisme al Priorat i El naixement del nou sindicalisme d”ordeno y mando’.

El llibre de la història de la Cooperativa Falset-Marçà és un punt i a banda ja que, gràcies a la commemoració del centenari de la creació del primer celler, es publicà 100 anys fent vi i tant a nivell de continguts com d’imatges no dubto a qualificar-lo com d’excel·lent i exemple per a qualsevol iniciativa que vulgui combinar rigor amb qualitat editorial. El problema, com sempre, són els diners que pot valdre publicar una obra com aquella, que inclou textos de Neus Rofes, Pere Audi i altres.
A nivell literari, pel que fa a la prosa, cal parlar de Pere Audi, qui ha estat mestre del poble durant força anys i és, alhora, historiador. El Pere és autor de la novel·la Malanyet i d’obres d’investigació històrica sobre altres pobles de la comarca, sobretot Falset, com “El Porvenir” 1916-1936: Vint anys de cooperativisme obrer a Falset, Botigues i tallers de Falset a través de les seves factures (1929-1936), la biografia de Joaquim Llorens Abelló (amb Toni Orensanz) i altres a nivell comarcal com Cooperativistes, anarquistes i capellans al Priorat (1910-1923). Al seu costat, hi ha la Montserrat Espallargas, que ha dirigit diversos departaments de comunicació com el de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, ha escrit guions televisius per a TVE i és autora premiada en diversos concursos literaris de novel·les i relats breus que es poden llegir a El Clan de Sa Ràpita, Vides de filferro o Tot ho dono per perdut.

Abans de deixar la creació, no ens podem estar de parlar de poesia i, per tal de no oblidar els Jocs Florals que durant anys tingueren lloc durant la Festa Major d’estiu a Marçà, anomenaré l’únic llibre que jo conec que inclou algun dels textos guanyadors. Em refereixo a Memòria urgent, un dels molts poemaris escrits i publicats per Raimond Aguiló, un poeta que no crec que exageri si qualifico com l’autor líric de més qualitat entre els que la comarca ha donat, amb una obra molt extensa que inclou poemaris com Monòlegs fets a posta a la nit i a la posta o La roca roja. Aguiló va guanyar les tres flors dels nostres Jocs Florals, pel que hauria d’haver estat distingit com a Mestre en Gai Saber.

Entrant en la crònica periodística amb intenció literària, cal destacar Martin Kirby, autor del llibre Es pot beure te amb porró?, una obra originalment escrita en anglès i traduïda al català, el portuguès i l’holandès en què el periodista d’origen anglès explica els seus anys a Marçà a partir del moment en què decideix abandonar el seu país d’origen i marxar a l’aventura amb la seva família, una aventura que el portà al Mas de la Mare i que ell convertí en llibre.

De Marçà també se’n parla en dues obres referencials en aquesta gènere vague i poc clar que va de la literatura de viatges a les guies també de viatges. Deixant de banda guies com la de Dolors Muntané, que referint-se a Marçà deia que a la Miloquera hi havia una església de 500 anys abans de Crist, cal parlar de Viatge al Priorat, de Josep Maria Espinàs, una obra més que interessant de rellegir sempre tot i que l’autor caminant passa de llarg de Marçà perquè, quan acaba d’arribar en tren a la comarca, pensa que és massa aviat per entrar a cap poble; així que ens quedem sense saber quines haguessin estat les impressions que Marçà li hagués produït. En canvi, a la Guia del Priorat de Joan Asens se’n parla i prou i l’autor masrojà ens dona sucoses i destacades informacions, amb la inclusió de dos poemes de Jaume Bartolomé i Núria Espluga. Ara bé, si haguéssim de recomanar una guia de la nostra comarca entre les moltes que hi ha, sense dubte que aquesta seria la que va escriure Toni Orensanz i va fotografiar Rafael López-Monné en la col·lecció A Peu d’Arola Editors.

L’Amat Pellejà, per la seva banda, també ha publicat llibres, tot i que com ja sabeu el que hi posa no és text sinó, sobretot, imatges. Les seves primeres incursions en el món editorial van ser en forma de carpetes, amb Viatge a Ganéshpuri i Camí a Bombai, en què recollí els seus dibuixos sobre l’Índia; i Amat Pellejà. Període 1985-1995, un recull de pastels amb paisatges dels voltants prioratins i de Marçà sobretot. Fa poc, l’Editorial Arola de Tarragona ha creat una col·lecció per encabir-hi els seus llibres amb el nom d’Abel i fins ara l’Amat hi ha publicat llibres de dibuixos seus amb textos d’altres autors. Així, Titànic, l’enfonsament el va fer amb Olga Xirinacs; El cuirassat Potemkin, amb mi mateix; i Carbó i fusell, amb Andreu Carranza. En aquests moments, en té tres més a punt de sortir, entre ells una versió de Nosferatu en què ell també és autor del text. A banda, junts hem creat Paper, tinta i COVID-19, el llibre que obre aquesta col·lecció.

Però segurament, l’autor marçalenc més prolífic dels que mai hem tingut és el catedràtic emèrit de Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili, de la qual en fou el primer rector, Joan Martí i Castell. Casat a Marçà, durant anys hi passà els estius i hi feu vida. Les seves obres són molt diverses i tracten des de la gramàtica històrica fins a estudis lingüístics d’obres literàries concretes, tot i que també és autor d’altres obres més assequibles pel públic general com el Diccionari de locucions i de frases fetes que escrigué amb Joana Raspall.

En aquest repàs no podien faltar els llibres que s’han dedicat a grans creadors locals, bàsicament el pintor Josep Sancho i l’escultor i pintor Marcel·lí Giné. Del primer, la Diputació de Tarragona en va treure els catàlegs de dibuixos i pintures als anys 90 del segle passat, ja que l’entitat n’és la gestora de l’obra a partir del Museu d’Art Modern de Tarragona. Sobre Marçà Giné, l’única publicació que ara hi ha, més enllà de postals o enganxines, és el llibre 100 anys de Marçà Giné, publicat l’any 2018 amb motiu del centenari del seu naixement, que inclou textos, entre altres, de Xavier Garcia i Toni Orensanz.

De la mestra de mestres Rosa Roig, en tenim una biografia escrita per Francesca Comas i Isabel Miró, publicada l’any 2001, però també la publicació Marsá. Monografía geográfica, escrita per ella mateixa, un excel·lent treball de geografia descriptiva que escrigué mentre estudiava a Madrid. I de qui dona nom al col·legi del poble, Anicet Villar de Serchs, que va ser mestre, editor i autor de nombrosos llibres de text tant durant la República com després amb el Franquisme, en podem destacar Terra i ànima, segurament la seva obra més reconeguda, reeditada i llegida, i altres com Lectures escollides o Petites llavors.

De publicacions en tenim més i no s’acaben aquí perquè, per exemple, en l’any del seu vintè aniversari, la coral Amics Cantors de Marçà va treure una publicació amb un recull de les seves actuacions, textos breus i un ampli reportatge fotogràfic. Un any abans, Baltasar Vendrell públicà un llibre de fotografies sobre la història de l’Església de Marçà en què incloïa abundant material del seu immens fons d’imatges que ara ha estat cedit a l’Arxiu Comarcal del Priorat, on serà inventariat i conservat i gràcies al qual podem dir que la memòria local a nivell d’imatges no sols està salvada sinó que és i serà espectacular. El mateix Baltasar Vendrell, junt amb la Marina Rived, el Baltasar Vendrell, la Mundeta Espluga i altres marçalencs i marçalenques apareixen com a cantants i informants en el llibre-cd El Priorat. Cançons i tonades de la tradició oral, que és el volum sisè de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana. En aquest volum, hi podem escoltar les Completes a la Mare de Déu i l’Aurora, els dos elements musicals més coneguts del patrimoni musical marçalenc.

Sense deixar la música feta al poble, no podem deixar d’anomenar els discos de Llunàtics, grup de folk-core de llarga trajectòria que assajà molts anys a l’edifici on ara hi ha el Museu Marçà Giné-Lula Pérez. Del grup en formàrem part diversos marçalencs, amb una breu obra editada que inclou el casset Caliquenyo Conexxtion i els cd Qui la ballarà i No tenim por!

Podríem parlar, també, en aquest minirecull, de les obres literàries del Peret, del Ros o del Facundo, que he pogut llegir o escoltar tot i que encara no estiguin impreses damunt paper, però de moment només podem dir que esperarem que un dia les acabem tenint. Per tancar aquest repàs, que jo creia més discret, sincerament, no puc estar-me de parlar d’una darrera obra literària que no existeix, o almenys que jo sàpiga, però que totes les cròniques locals diuen que va ser escrita. Es tracta d’El Tòtem, un tractat filosòfic-sexual escrit per Ferran Giné, a qui la gent coneixia com a Fernandet. Aquest marçalenc, que vivia en un gran casalot que hi havia en l’espai on ara hi ha la plaça que porta el seu nom, a tocar del carrer de Reus, escrigué al llarg de la seva vida una obra de pensament, un assaig, del qual jo només en sé el nom i que tractava sobre la importància del sexe en l’esdevenir de les persones. Com que no en sabem res més, ho deixem aquí, tot i que estem segurs que algun dels lectors d’això en té més dades i, tal com va fer el Joaquim al llarg del primer confinament, un cop he parlat del tema, qui en sàpigui més que ho ampliï.

Bibliografia i discografia
-Aguiló, Raimon (2010). Memòria urgent. Autoeditat, Gràfiques Falset. Falset.
(2011). La roca roja. Viena Edicions. Barcelona.
(2012). Monòlegs fets a posta a la nit i a la posta. Témenos Edicions. Barcelona.
-Audi, Pere (2004). ‘El Porvenir’ 1916-1936: Vint anys de cooperativisme obrer a Falset. Editat per Carrutxa, Col·lecció Les Veus del Temps, 1. Reus.
(2007). Botigues i tallers de Falset a través de les seves factures (1929-1936). Editat per l’Arxiu Comarcal del Priorat. Falset.
(2010). Cooperativistes, anarquistes i capellans al Priorat (1919-1923). Editat per l’Arxiu Comarcal del Priorat i el Centre Recreatiu La Unió de Torroja del Priorat, Col·lecció Jaume Ardèvol, 4. Falset.
-Audi, Pere i Orensanz, Toni (2008). Joaquim Llorens Abelló. Editat per la Fundació Roca i Galès, URV i Cossetània, Col·lecció Cooperativistes Catalans, 11. Barcelona-Valls.
-Comas, Francesca i Miró, M. Isabel (2001). Rosa Roig, Biografia d’una pedagoga (1890-1969). Ediciona del Mèdol i Documenta Balear, Col·lecció Menjavents, 38. Palma-Tarragona.
-Diverses autores (1991) Josep Sancho Piqué. Catàleg de dibuix. Editat per la Diputació de tarragona, Fons del Museu d’Art Modern, 3. Tarragona.
-Diverses autores (1993) Josep Sancho Piqué. Catàleg de pintura. Editat per la Diputació de tarragona, Fons del Museu d’Art Modern, 4. Tarragona.
-Diverses autores (2012). 100 anys fent vi. Centenari de la Cooperativa Falset-Marçà (1912-2012). Editat per la Cooperativa Falset-Marçà i l’Arxiu Comarcal del Priorat. Falset.
-Diverses autores (2020). El Priorat. Cançons i tonades de la tradició oral. Llibre amb tres cd, sisè volum de la sèrie 1 de «Documents testimonials. Recerca directa» de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana. Editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
-Espallargas, Montserrat (2016). Vides de Filferro. Pagès Editors. Lleida
-Espallargas, Montserrat (2016). Tot ho dono per perdut. Ed. Documenta Balear. Palma.
-Espallargas, Montserrat (2017). El Clan de Sa Ràpita. Pagès Editors. Lleida.
-Espinàs, Josep Maria (1962). Viatge al Priorat. Editorial Selecta. Barcelona.
-Gavaldà, Antoni (2006). El naixement del nou sindicalisme d’ordeno y mando. Anys quaranta a Valls i comarca. Editorial El Mèdol, Col·lecció Fòrum, 39. Tarragona.
(2013). El sindicalisme al Priorat. De l’eufòria del destorb (1939-1944). Pagès Editors, Col·lecció Catalònia. Lleida.
-Genera i Monells, Margarida (2015). Seguint la petja dels íbers. Editat per la Diputació de Tarragona, Col·lecció Guies Temàtiques de la Medusa. Tarragona.
-Kirby, Martin (2007). Es pot beure te amb porró? La nova vida d’una família anglesa a Catalunya. Editorial Mina. Barcelona.
-Llunàtics (1994). Caliquenyo Conetxiont, casset compartit amb Quitatequememetoa. Editat per El Lokal. Barcelona.
(1997). Qui la ballarà, cd. Editat per Illa Records. Barcelona.
(2019). No tenim por!, cd. Autoeditat. Marçà.
-Martí Castell, Joan i RaCaRaspall Juanola, Joana (1989). Diccionari de locucions i de frases fetes. Edicions 62. Barcelona.
-Muñoz, Antoni (2018). Antoni Vidal i Talarn i Pere Joan Barceló (Carrasclat). Dos defensors de la terra (1700-1720). Rafel Dalmau Editor, Col·lecció Bofarull, 28. Barcelona.
-Muntané, M. D. (1992). El Priorat. Editada pel Departament de Governació de la Generalitat de catalunya, Col·lecció Les Comarques de Catalunya. Barcelona.
-Orensanz, Toni i López-Monné, Rafael (2012). A peu pel Priorat del vi i l’oli. 12 passejades i excursions. Arola Editors, Col·lecció Camí de Ferradura. Tarragona.
-Pellejà, Amat (1992). Viatge a Ganéshpuri. Autoeditat, imprès a Arts Gràfiques Octavi de Falset. Marçà.
(1992). Camí a Bombai.Autoeditat, imprès a Arts Gràfiques Octavi de Falset. Marçà.
(1996). Amat Pellejà. Període 1985-1995. Autoeditat, imporès a Aubet d’Olot. Marçà.
-Pellejà, Amat i Xirinachs, Olga (2019). Titànic, l’enfonsament. Arola Editors, Col·lecció Abel. Tarragona.
-Pellejà, Amat i Martí Font, Jordi (2019). El cuirassat Potemkin. Arola Editors, Col·lecció Abel. Tarragona.
-Pellejà, Amat i Carranza, Andreu (2019). Carbó i fusell. Arola Editors, Col·lecció Abel. Tarragona.
-Pellejà, Amat i Martí Font, Jordi (2020). Paper, tinta i COVID-19, Col·lecció La Miloquera, 1. Tarragona.
-Queixalós i Fucho, Rafael (1992). Marçà, reculls de la seva història. Autoeditat. Marçà.
-Roig, Rosa (1913). Marsá. Monografía geográfica. Publicaciones de la Real Sociedad Geográfica. Madrid.
-Vendrell, Baltasar (2018). Apunts d’història sobre l’església de Marçà. Autoeditat, imprès a Gràfiques del Priorat. Marçà.
-Vilaseca, Salvador (1936). La indústria del sílex a Catalunya. Les estacions tallers del Priorat i extensions. Llibreria Nacional i Estrangera. Reus.
-Villar de Serchs, Anicet (1937). Petites llavors. Editorial Salvatella. Barcelona.
(1967). Lectures escollides. Editorial Salvatella. Barcelona.
(1973). Terra i ànima. Lectures sobre coses de Catalunya. Editorial Salvatella. Barcelona.
-20è aniversari Coral Amics Cantors de Marçà 1999-2019 (2019). Publicació autoeditada. Marçà.
-100 anys de Marçà Giné 4/12/1918 – 3/11/2006 (2018). Editat per Ajuntament de Marçà, Consell Comarcal del Priorat i Diputació de Tarragona, imprès a Gràfiques del Priorat. Marçà

Juliol de 2020

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!