Prendre la paraula

De la platja no en volem el sol
ni la neu arran de mar,
ni la sorra,
ni la sal ni el fràgil vaivé
de les onades
ni els para-sols, les ombrel·les o els venedors de bosses de mà.

De la platja ens volem
l’un a l’altre, de nit,
menjant menges plenes de grans
de la sorra més fina
i dels petons més sentits,
notats
i expressats.
Són petons
deixats anar
sense timó,
amb la total seguretat
que hi ha qui els plegarà,
els farà seus
els embolicarà,
els acaronarà
i els farà créixer
sense la vergonya que tenen
els de l’adolecent que no entén
què té,
d’on surt
ni on va
la clara i precisa decisió
i predisposició,
de ser estimat i
d’estimar.

Les onades caminen en la direcció exacta i hi troben els ulls precisos, de la platja estant, “sempre, sempre mar endins…”