Prendre la paraula

Dissabte 16 de febrer a dos quarts de vuit del vespre, a l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona hi tindrà lloc el debat sobre “Municipalisme llibertari”, amb la presència de l’Anna Gabriel i el Jordi Bonet. El debat s’articularà al voltant de les propostes de llibre “Las políticas de la ecología social. Municipalismo libertario” publicat per Virus Editorial i les realitats desenvolupades als Països Catalans en els darrers decennis. La xerrada-debat és part de les segones Jornades sobre Anarquisme i Alliberament Nacional organitzades durant aquest mes de febrer pel col·lectiu intermitent Capdetrons. Per tal de fer una ullada resumida al pensament de Bookchin he fet un text que podeu llegir obrint aquest apunt en tota al seva llargària.

Apunts sobre el municipalisme llibertari de Murray Bookchin

El municipalisme llibertari és una de les parts del corpus teòric i pràctic que el pensador anarquista Murray Bookchin va construir al llarg de la seva vida sota el nom d’ecologia social. Bookchin prové del pensament marxista ortodox, al qual es va enfrontar a partir del 1930 a partir de diverses crítiques dirigides contra el seu autoritarisme i la seva manca d’ètica. Aquestes crítiques el van fer apropar als pensaments llibertaris però sobretot el van fer fugir de qualsevol corpus teòric tancat i reclòs, inclòs bona part de l’anarquisme del seu moment que, tal com el marxisme que ell havia conegut, se centrava en propostes estàtiques de transformació social extretes d’anàlisis fetes d’una societat que ja no existia. Una de les seves principals aportacions als pensaments revolucionaris ha estat, sense cap mena de dubte, la necessitat d’unir un estricte respecta per la natura i el medi en el procés revolucionari. (Continua)

El camí que emprèn Bookchin a nivell intel·lectual als anys 30 del segle XX el porta a proposar la construcció d’una societat sense capitalisme ni estats-nació, sense classes però també sense jerarquies, sense explotats però també sense dominació. Alhora, deixa obert el camí per al mètode marxista d’anàlisi, al qual no renuncia, complementat per una anàlisi del poder feta amb voluntat emancipadora més pròpia del món llibertari, i tot amb una mirada evidentment ecologista. En la seva nova etapa intel·lectual aposta pel comunalisme, l’antiestatisme i el confederalisme, tradicions revolucionàries molt arrelades en l’anarquisme però no només. Alhora, però, no segueix alguns dels principis bàsics d’un cert anarquisme individualista molt estès en els països on les seves propostes són rebudes com els Estats Units d’Amèrica i Europa Occidental. Així, ell no es defineix com a “enemic de les institucions” pel sol fet d’existir i arriba a afirmar que “Una societat que mantingui la llibertat individual i la llibertat social ha d’estar sota institucions que per si mateixes siguin alliberadores”.

Després de dècades d’investigar les tradicions revolucionàries, sobretot europees, al llarg de tota la història i un cop establerts aquests principis bàsics a què ens hem referit, el 1972, Bookchin es plantejà les bases teòriques del que s’anomenà municipalisme llibertari. En aquestes investigacions, l’autor nord-americà planteja una diferència bàsica entre “política” i “art de governar”, en contrast amb les teories de la “democràcia” representativa, que és una simple màscara -diu ell- per amagar-hi l’Estat darrere i no mostrar la violència i el seu monopoli que li són pròpies. Segons l’autor, per als partits que es dediquen a l’”art de governar” és imprescindible que la ciutadania sigui reduïda a contribuents, electors i receptors passius dels serveis de l’Estat. Per a això és necessari un ensinistrament ampli i divers de totes les persones que viuen dins el marc d’un estat en concret per tal de convèncer-los que ja hi haurà qui s’encarregarà de fer rutllar la cosa pública, que per això en són experts o s’hi dediquen a jornada completa. Davant de l’”art de governar” hi ha la “política”. I quan Bookchin parla de “política”, assegura que aquesta “és l’activitat dels ciutadans i ciutadanes en una estructura pública, dotada de poder en institucions compartides i realment participatives” i “el control directe dels assumptes comunitaris pels ciutadans a través d’institucions democràtiques cara a cara, especialment a través d’assemblees populars”.

L’autor assegura que la història no ens dóna cap exemple de democràcia directa perfecta, però assegura també que sí que hi ha experiències prèvies a la nostra contemporaneïtat d’on es poden extreure ensenyaments que combinats i adequats a la realitat de cada moment poden servir per construir una societat plenament llibertària. Com a exemple d’aquest estudi, crítica i tria, hi ha la seva descripció del que va ser la democràcia a Atenes, un tipus de democràcia directa, no representativa, que no obstant excloïa les dones, els esclaus i els infants. Allí, els homes adults lliures eren inherentment éssers polítics que s’associaven de forma natural per organitzar i dirigir la vida comunitària compartida. Segons ell, aquesta part pot ser reivindicada i ens por oferir ensenyaments per a l’actualitat, però és clar també que el model no pot ser compartit completament ja que en aquell model una part de la ciutadania no existia i era completament negada pels “lliures”.

Per tant, el coneixement del passat és bàsic per construir un futur comunitari però sempre que hi exercim una crítica racional i antiautoritària. Un cop feta, la societat llibertària construïda des dels municipis estaria caracteritzada per quatre punts bàsics que responen a les seves intencions tant teòriques com pràctiques:

1.- D’una banda, Bookchin afirma que els governs locals actuals tenen possibilitats reals d’esdevenir democràcies directes a partir de processos de transformació, per tant les institucions locals poden ser reformades tot i que en un camí de canvi radical de les seves formes de funcionar.

2.- Vol descentralitzar aquestes comunitats polítiques, les ciutats o els barris massa grans, per tal que passin a tenir una mida humana i estiguin adaptades al seu entorn natural.

3.- Vol recuperar pràctiques i qualitats de la ciutadania per tal que dones i homes puguin assumir col·lectivament responsabilitats per governar les pròpies comunitats, seguint l’ètica de compartir i cooperar, sense dependre d’una “elit”.

4.- Un cop establertes les democràcies directes municipals, els municipis democràtics es podran unir en confederacions per presentar un desafiament al capitalisme de l’Estat-nació i es podrà establir una societat anarquista, ecològica i racional.

(Podeu llegir i conèixer les idees de Murray Bookchin a través del llibre “Las políticas de la ecología social. Municipalismo libertario”, una recopilació de les idees municipalistes feta per Janet Bielh i publicat en castellà per l’Editorial Virus de Barcelona.)