Prendre la paraula

Ahir, després de la manifestació d’estudiants del matí, es va decidir okupar el Rectorat de la URV, en contra de les retallades i en defensa de la universitat pública, però també perquè a la URV els drets civils de l’estudiantat no addicte al règim s’han retallat fins al punt de negar-nos (i dic -nos perquè jo també sóc estudiant de la URV, de màster concretament) lloc per a reunir-nos o el dret d’enviar un correu a la comunitat educativa per dir que es farà una assemblea. Durant el franquisme, els que es creuen amos de la URV, que recordo és de tothom perquè és pública, haguessin estat acusats de feixistes i em sembla que és el que són. Qui nega els drets civils és un feixista per molt que lluités contra Franco quan era jove… o no. Es veu que els rectors segueixen la “doctrina Castellà” que diu que a banda d’ell i els de la porra sense placa ni número tothom és sospitós de ser dolent… i si és de la CGT encara més.  A Tarragona, Mordor no hi va enviar exèrcit i així, aquesta nit l’hem passada en un indret que normalment exerceix de no-lloc com és el vestíbul del Rectorat, donant-li vida, son i roncs.
Ahir per la tarda, també vam ser milers que vam reclamar, a Tarragona, prou retallades de bones maneres, tot i que jo començo a pensar que als que manen només els van les males… I jo tampoc ploraré per la Borsa, ni pel Banc Pastor…