Prendre la paraula

Divendres, la xerrada de Xavier Díez a l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona va estar a l’alçada del previst, és a dir molt amunt. El Xavier hi va explicar el seu proper llibre, que encara no està clar quan sortirà però que planteja un enfrontament radical, és a dir des de baix, a les tesis defensades per Vicens Vives al seu “Notícia de Catalunya”.
Aquest serà un llibre que hauria de provocar una polèmia important per tal d’aconseguir remoure inèrcies definitòries i creadores de tòpics que a mi em molesten profundament i que alhora serveixen, a qui mana, per esborrar-nos com a classe combatent i com a persones que venim d’una tradició no precisament pactista o ximpleta.
Tot i això, trobo que costa de fer entendre la importància de posicionaments com aquest dins del món llibertari. I és una llàstima que algunes dels “protagonistes” de la història no entenguin o no vulguin entendre la seva pròpia història i com hem estat esborrats pels benpensants. No es tracta de “repetir” amb altres cançons, draps i llengües allò que l’Estat espanyol ha fet en el seu tros de món sinó d’aliberar-nos aprofitant-ho tot, i sobretot el nostre propi passat comú que els poderosos de l’indret s’han encarregat de manipular i de rebaixar segons les seves necessitats.