El Priorat Centre d’Art ha demostrat, amb tot el que ha fet a la comarca fins ara, com la seva aposta no és només de circumstàncies o momentània sinó que és bàsica, de la base, des de baix i, ja, imprescindible. I fins i tot aquells que no estimem el fet “Festa Major” ens veiem
No entenem com va poder produir-se a Europa l’arribada d’uns règims criminals i assassins com van ser el feixista de Mussolini o el nazi de Hitler. No ho entenem perquè no mirem al voltant i obrim els ulls. A Itàlia estan marcant el futur per als nous feixistes i ho fan persones corrents, de classe
Enmig de l’estiu, algunes notícies sobre la comunicació i sobre la llengua alegren els dies de calor i suor. Compro l’Avui i em trobo que dediquen una sèrie d’articles als confins de la llengua. I si els articles sols ja són prou interessants, aquests van acompanyats per reportatges que es poden veure al seu web.
El dimecres 12 d’agost a les 20 h, l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona (al carrer de Misser Sitges, 9) es projectarà “Harold y Maude”, una pel·lícula nord-americana de Hal Ashby, del 1972, EUA. Es tracta d’una comèdia negra sobre un noi obsessionat per la idea de matar-se, la seva mare, obsessionada per trobar-li parella, i
¿I si realment lo món no fos rodóni voltés al voltant del soli els núvols no fossin res mésque la imaginació de les dones i els homesen no tocar el terrani tan sols amb la punta dels peus?Aleshores,només aleshores,les hores serien de més de seixanta minutsi els rellotges,com preveia Dalí,fondrien el temps que representenen una
Ha mort William Borsay, que ningú no coneixia amb aquest nom sinó amb el que és el seu nom artístic: Willy DeVille. Deixa un llegat musical magnífic per al rocanrol, a banda d’alguns èxits destacats (com “Demasiado corazón” o la seva versió de “Hey Joe”) que no m’interessen tant com la seva actitud artística de
Aquell article que fa uns mesos em vaig decidir a fer sobre l’anomenada ‘Setmana Tràgica’ no l’he fet, però en el seu lloc he escrit això que podeu llegir a baix si desplegueu el bloc i que he anat publicant aquí i en diversos mitjans parcialment o complet. En aquest bloc hi sortiran encara altres
Si hagués de triar un sol llibre que m’informés de tot el que va ser l’anomenada Setmana Tràgica, les “glorioses jornades de juliol” que l’anomenava alguna premsa obrera, sense dubtar seria “La Semana Trágica Estudio sobre las causas socioeconómicas del anticlericalismo en España (1898–1912)” de Joan Connelly Ullman, que ara es pot trobar en nova
“Soy Cuba” del director soviètic Mikhail Kalatozov. Producció de Bela Fridman, Semyon Maryakhin i Miguel Mendoza. Guió de Enrique Pineda Barnet i Yevgeny Yevtushenko. Fotografía Mario García Joya. Repartartiment Sergio Corrieri, Salvador Wood. URSS Any 1964. Durada: 141 minuts.Filmada al 1964, cinc anys després de l’entrada dels barbuts a l’Havana, fou una de les primeres
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> Qualsevol procés històric ens arriba sempre amb el nom que els vencedors finals del procés en qüestió li han posat. En el
No sé per què però parlo molt poc de blocs i de pàgines web en aquest bloc tot i que n’utilitzo i en llegeixo molts. Ara, volia fer esment de tres que partint del Camp de Tarragona han fet i fan persones molt properes. Es tracta de blocs nous o de relativament ben tornats.Començo per
El balanç final de les jornades de juliol resulta molt aclaridor alhora que sorprenent si ens referim als tòpics estesos per les valoracions populars que se n’han fet, de forma completament interessada. Segons Josep Termes, el balanç de víctimes mortals fou de 2 guàrdies civils (i 39 ferits), 3 militars (i 27 ferits) i 82
Dilluns 2 d’agost, tothom tornà a la feina i els burgesos pagaren la setmanada a tothom. El PSOE, que havia anunciat una vaga general a tot l’Estat, no la va convocar i les primeres notícies referents a la revolta en la premsa espanyola parlaven d’una revolta separatista, una estratègia convenientment apamada per tal que el
El Figarock és un festival de música i altres que es fa cada any per aquestes dates a la Figuerosa, a prop de Tàrrega. Amb Llunàtics, a banda de fer-hi el nostre darrer concert en la seva primera edició, hi anem de tant en tant. Bé, amb Llunàtics no, que ja no existeix sinó amb
Un dels protagonistes del Paraules per la Pau del diumenge 2 d’agost (primer diumenge de mes) a Tarragona serà Pere Coromines. Ell ha acompanyat els textos d’aquest bloc en els dies de les jornades de juliol de 1909 amb els seus “Diaris i records” i llegirem fragments seus a la plaça de la Font de