El balanç final de les jornades de juliol resulta molt aclaridor alhora que sorprenent si ens referim als tòpics estesos per les valoracions populars que se n’han fet, de forma completament interessada. Segons Josep Termes, el balanç de víctimes mortals fou de 2 guàrdies civils (i 39 ferits), 3 militars (i 27 ferits) i 82
Dilluns 2 d’agost, tothom tornà a la feina i els burgesos pagaren la setmanada a tothom. El PSOE, que havia anunciat una vaga general a tot l’Estat, no la va convocar i les primeres notícies referents a la revolta en la premsa espanyola parlaven d’una revolta separatista, una estratègia convenientment apamada per tal que el
El diumenge 1 d’agost, es restableix el funcionament dels tramvies i es publica un ban de l’alcalde anunciant que dilluns reobrirà el comerç. Apareix un primer balanç de víctimes i se celebren misses a les esglésies que no han estat cremades. L’anomenada Setmana Tràgica s’acaba i comença una repressió que serà aprofitada per tornar a
El dissabte 31 de juliol, més de 10.000 soldats prenen la ciutat i tornen a funcionar el telèfon i el telègraf. Comença la neteja dels carrers i el desmantellament de les barricades, que estaven abandonades des del dia anterior. Malgrat la tranquil·litat general, encara hi ha trets, tot i que ja no grans enfrontaments. La
El divendres 30 de juliol, arriben més tropes des de Tortosa i València. Es comencen a veure els primers símptomes del final de la revolta: es restableix la circulació pel centre de la ciutat i s’encén l’enllumenat públic en algunes zones. Moltes de les barricades construïdes són abandonades. A la nit, encara és destruït per
El dijous 29 de juliol, es mantenen els enfrontaments a bona part de la ciutat i l’Exèrcit rep reforços de València, Saragossa, Pamplona i Burgos. L’Exèrcit ocupa el Poble Nou i aconsegueix el control de Drassanes. Tercera nit d’incendis provocats. Coromines comenta els rumors que corren entre la gent quan diu que “La fantasia popular
El dimecres 28 de juliol, s’assalta la caserna de Veterans i s’aconsegueixen armes però la revolta continua atacants edificis religiosos enlloc de bans, fàbriques i casernes. El tinent general publica un ban prohibint cridar cap consigna. Coromines explica com, amb un grup de mòmies desenterrades, “es va formar una processó. Una d’elles la duien en
El dimarts 27 de juliol, la revolta de Barcelona va prendre el caire més clarament anticlerical a partir de la nit amb la crema d’edificis religiosos de tot tipus (esglésies, escoles, convents, etc.) i perd el potencial revolucionari en no fer front directament al Poder i quedar-se en un dels seus representants. A Drassanes, s’ataca
El diumenge 25 de juliol, segons explica Josep Benet, va ser un dia de preparatius. Es transmeteren missatges arreu i es van fer reunions amb els delegats obrers arribats d’arreu a la recerca de consignes i notícies. Un dels protagonismes més comentats i discutits, per la seva inexistència, és el que hauria pogut tenir Solidaritat
(Publico el reportatge que fa deu anys vaig publicar en aquest mateix blog i a diverses publicacions digitals i de paper, com “Catalunya” o “Rojo y Negro”. Ara que en fa 110 anys, podreu seguir la crònica de la Setmana Gloriosa aquí i a on vulgueu) Què va passar a Barcelona ara fa cent anys?
Aquests dies he començat les meves col·laboracions a dos mitjans nous, d’una banda la “Revista Mà”, dedicada a temes d’immigració i d’inclusió social, editada en aquest cas per la UGT del Camp (sí, la UGT, sóc així de traïdor en temes transversals més enllà de les sigles) i de l’altra al “Diari del Priorat”, que
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} a:link, span.MsoHyperlink {color:blue; text-decoration:underline; text-underline:single;} a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed {color:purple; text-decoration:underline; text-underline:single;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> En el 100è aniversari de l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia i
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Arial Unicode MS”; panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4; mso-font-charset:128; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129279 0;} @font-face {font-family:”@Arial Unicode MS”; panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4; mso-font-charset:128; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129279 0;} /* Style Definitions */
Ferran Moltó és llicenciat en Historia i professor, s’ha especialitzat en el moviment obrer, la política social i laboral durant el nacionalsocialisme alemany, i els mecanismes d’implementació del genocidi racial a l’Holocaust. Recentment, ha impartit el curs “Les masses i l’obrerisme” dins ‘La setmana tràgica. Cent anys després’ a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. És sindicalista i
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-language:ES;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> Dolors Marín és doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i autora i coautora de molt diversos estudis en