Ni més bona ni més dolenta. Pot ser manipuladora però no més que la que ens estan aportant amb aquesta mania de retransmetre els morts d’aquesta malaltia que ara ens volen presentar com una cosa que ens portarà a la mort o, pitjor, a l’infern.
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> Editorial del “Catalunya” 109 Ens podem trencar el cap i rellegir, remirar, redebatre i repensar els mil i un condicionants que van
Tornem a la càrrega amb un número del “Catalunya” dedicat en bona part al centenari de les jornades de juliol de 1909 que podeu mirar i descarregar aquí. I el que estem preparant farà caure de cul a més d’un. Realment, no ens calen padrins ni ningú que ens posi medalles. I així anem.Dediquem bona
Ahir es va fer públic un nou cas d’agressió als drets civils dels mallorquins. El passat 7 d’agost, un al·lot va rebre galtades i cops de puny de part d’un guàrdia civil pel sol fet d’haver-s’hi dirigit en la llengua pròpia d’aquesta terra. Adés i ara anam sabent de casos “puntuals” de discriminació per parlar
Aquest mes m’he comprat el “Rock de Luxe”, una revista que feia temps que ni fullejava, no sé per què. Fa anys me’n vaig fer subscriptor i bona part de la música que escolto i he escoltat la vaig conèixer allà. En aquest número que he comprat al quiosc, hi havia una entrevista amb Miquel
Quan la mort esdevé real i ens arriba amb tota la seva rotunditat, de qui vivia amb aquell nom amb nosaltres només ens en queda el cos i allò que va fer mentre era viu, a voltes en forma de coses i d’altres en forma de records. Material i immaterial es van esvaint i els
A l’Aeroport de Palma, la Guardia Civil ha pegat un noi perquè parlava en català. Si aquesta fos una norma, que no ho és, a la majoria de catalanoparlants, fossin del territori que fossin, no els podrien pegar perquè automàticament es passarien al castellà tal com fan avui de forma majoritària. Diuen que ho fan
Com que m’agrada obrir les portes i finestres de la habitacions tancades abans no facin mala olor o es floreixin, en la mesura que pugui aniré penjant els documents, ponències i el que sigui referent a aquest Congrés de la CGT de Catalunya que tindrà lloc a Lleida al febrer i que es veu que
Afirmar que l’esport de competició serveix tot sovint per fer política no ens hauria d’estranyar perquè això passa davant la nostra cara dia sí i dia també. Per això, el pas de la Vuelta a España per Tarragona és un fet polític que cal rebutjar políticament tal com ha fet la CUP de Tarragona amb
Allò que de bo té per a l’empresari tenir milers de treballadors contractats en fals, és a dir precaris i amb contracte temporal, és que quan vol fer-los fora no cal. Això és el que està passant amb l’Educació al Principat. No es renova el contracte i punt. Avui comença el curs escolar i milers
Viscut sempre com un constant passeig pels límits, el rocanrol surfer i d’ultratomba era, per a The Cramps, quelcom més que una banda sonora per tenir posada a cal dentista o a la botiga de perfumeria mentre les dependentes es fan les ungles. La seva era una estètica que aprofitava qualsevol de les desferres del
Un “líder republicà”, “cremaconvents”, “anticatalanista”, “radical”, “el senyor Lerroux“.. enterrat amb la presència de “personajes relevantes del régimen franquista” No cal fer massa comentaris però m’ha agradat constatar i veure les imatges i les volia compartir.
Un cop acabat el cicle de cinema d’estiu a l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona, aquest setembre obrim un nou cicle de pel·lícules que podeu anar veient cada dimarts a l’Ateneu. La programació completa la podeu consultar com a afegit d’aquest apunt. “This is England” està ambientada a l’Anglaterra de principis dels vuitanta. Shaun, que té
Enmig de qualsevol guerra sempre hi ha la resplendor de la humanitat.d’algunes de les persones que s’hi troben o, fins i tot, que la fan. Aquesta humanitat, entre molts altres indrets, en la retirada republicana del 39 va tenir un lloc d’excepció a Elna, a l’edifici de la Maternitat d’Elna. Allí, Elisabeth Eidenbenz i un
Enguany, a Prada, a banda de rebre cursos, he participat en alguns àmbits com a ponent. El 21 d’agost, concretament, a les XXIV Jornades sobre Cooperativisme convocades per la Fundació Roca i Galès que tractaven el tema de les relacions entre el cooperativisme i el sindicalisme. Va ser un redescobriment veure de tan a prop