El diumenge 1 d’agost, es restableix el funcionament dels tramvies i es publica un ban de l’alcalde anunciant que dilluns reobrirà el comerç. Apareix un primer balanç de víctimes i se celebren misses a les esglésies que no han estat cremades. L’anomenada Setmana Tràgica s’acaba i comença una repressió que serà aprofitada per tornar a
Les jornades de juliol de 1909 han generat una voluminosa bibliografia, tant al llarg de la història dels Països Catalans com en aquest any que és el del centenari. Ara bé, el paper no és l’únic suport que ha servit per reflexionar o per crear al voltant dels fet. El 1976, el director de cinema
El dissabte 31 de juliol, més de 10.000 soldats prenen la ciutat i tornen a funcionar el telèfon i el telègraf. Comença la neteja dels carrers i el desmantellament de les barricades, que estaven abandonades des del dia anterior. Malgrat la tranquil·litat general, encara hi ha trets, tot i que ja no grans enfrontaments. La
Enguany, l’Aplec del Camp se celebra a l’Aleixar, en la seva segona edició. La trobada s’allarga durant tot el proper cap de setmana. Per adaptar-se a aquesta nova realitat, l’organització ha habilitat el camp de futbol municipal com a zona d’acampada i ha programat un ventall més ampli d’actes, entre els quals destaquen, l’actuació del
El divendres 30 de juliol, arriben més tropes des de Tortosa i València. Es comencen a veure els primers símptomes del final de la revolta: es restableix la circulació pel centre de la ciutat i s’encén l’enllumenat públic en algunes zones. Moltes de les barricades construïdes són abandonades. A la nit, encara és destruït per
El dijous 29 de juliol, es mantenen els enfrontaments a bona part de la ciutat i l’Exèrcit rep reforços de València, Saragossa, Pamplona i Burgos. L’Exèrcit ocupa el Poble Nou i aconsegueix el control de Drassanes. Tercera nit d’incendis provocats. Coromines comenta els rumors que corren entre la gent quan diu que “La fantasia popular
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> Uns miners de Nou Mèxic van a la vaga després d’una sèrie d’incidents. Lliuren una dura batalla durant la qual reben el
El dimecres 28 de juliol, s’assalta la caserna de Veterans i s’aconsegueixen armes però la revolta continua atacants edificis religiosos enlloc de bancs, fàbriques o casernes. El tinent general publica un ban prohibint cridar cap consigna. Coromines explica com, amb un grup de mòmies desenterrades, “es va formar una processó. Una d’elles la duien en
El dimarts 27 de juliol, la revolta de Barcelona va prendre el caire més clarament anticlerical a partir de la nit amb la crema d’edificis religiosos de tot tipus (esglésies, escoles, convents, etc.) i perd el potencial revolucionari en no fer front directament al Poder i quedar-se en un dels seus representants. A Drassanes, s’ataca
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> <!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:612.0pt
La sèrie d’article que podeu llegir aquest dies aquí sobta el títol general de “1909: tràgica la setmana?” es pot llegir també sencera a Kaos en la Red i a Enfocant, es pot llegir un dels articles a Llibertat.cat, i dues versions reduïdes es podran llegir en paper al Catalunya i a Paraules per la
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> Ràpidament, els vaguistes passen a atacar els edificis religiosos, que era on menys resistència podien trobar i que alhora representaven el Poder
El 26 de juliol, comença la vaga general contra la guerra. La vaga estava convocada per 24 hores, però la presència al carrer de grups de gent que recorria la ciutat amunt i avall sense parar va fer que no s’acabés en un dia i el governador militar de Barcelona, el capità general De Santiago,
L’allau d’articles, revistes i informacions sobre/o relatives els fets de juliol del 1909 és gran. Si al juny era la revista “Sàpiens” la que dedicava el seu tema central als fets, amb una suposada exclusiva de les opinions del Vaticà sobre l’afusellament de Ferrer i Guàrdia, és el número de juliol/agost de “L’Avenç” el que
El diumenge 25 de juliol, segons explica Josep Benet, va ser un dia de preparatius. Es transmeteren missatges arreu i es van fer reunions amb els delegats obrers arribats d’arreu a la recerca de consignes i notícies. Un dels protagonismes més comentats i discutits, per la seva inexistència, és el que hauria pogut tenir Solidaritat