Prendre la paraula
jordimartifont
“Soy Cuba” del director soviètic Mikhail
Kalatozov. Producció de Bela Fridman, Semyon Maryakhin i Miguel Mendoza. Guió de Enrique Pineda Barnet i Yevgeny Yevtushenko. Fotografía Mario García Joya. Repartartiment Sergio Corrieri, Salvador
Wood. URSS Any 1964. Durada: 141 minuts.Filmada al 1964, cinc anys després de
l’entrada dels barbuts a l’Havana, fou una de les primeres iniciatives
culturals del govern revolucionari de Fidel Castro i una de les primeres
col·laboracions entre l’aleshores recentment creat ICAIC i els estudis Mosfilms de
l’URSS.
Dimecres 5 d’agost a les vuit del vespre a l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona, al carrer Misser Sitges, al costat de la Sala Trono.
SINOPSI: A partir de quatre histories personals i estretament relacionades, “Soy Cuba” descriu,
a través d’una veu en off femenina que representa la mateixa Cuba, la lenta
evolució de l’illa, des del règim de Batista a la revolució de Fidel.
a través d’una veu en off femenina que representa la mateixa Cuba, la lenta
evolució de l’illa, des del règim de Batista a la revolució de Fidel.
Amb una narrativa molt poètica (el director va encarregar el guió a
dos joves poetes, el rus Yevgeny Yevtushenko i al cubà Enrique Pineda Barnet)
que reforça l’ideal comunista i revolucionari contra l’opressió capitalista. En els quatre episodis podem veure: una noia
que viu en una barraca i treballa com a prostituta de luxe, un camperol que
crema la seva collita abans que l’hi arrabassin, uns estudiants que moren pels
seus ideals i un altre camperol que s’uneix a la guerrilla. Tots ells mostren les diverses cares de la Revolució que va dur el
comunisme a Cuba.
Per alguns el to de la pel·lícula és excessivament pamfletari (v. la crítica
d’Esteve Rimbau a icatfm.cat) tanmateix la seva força poètica, les seves imatges que són d’una bellesa
aclaparadora) la fan comparable a l’Eiseinstein que retrata Mèxic a “Que
viva México” i el Welles d'”It’s all true”. La seva influència
es destaca en els seus acurats enquadraments i en la força dramàtica dels
personatges.
FILMOGRFIA DEL DIRECTOR:
Altres titols de la seva filmografia són entre d’altres: “Obriu els ulls”
(1928), el seu primer film. “Coratje” (1939). “Els invencibles” (1943). “El
complot dels comdemnats” (1950). “Quan passen les cigonyes” (1958) amb què
va guanyar la Palma
d’Or del festival de Cannes. “La tenda roja” (1971) la seva ultima producció.
Kalatozov, mor al 1973 després d’una llarga malaltia.
HISTÒRIA DE LA PEL·LÍCULA:
després de la revolució cubana del 1959 el govern cubà estava molt interessat a
establir unes fortes relacions amb la Unió Soviètica.
Fruit d’aquesta voluntat de trobar-se que es pot considerar mútua va sorgir
aquesta pel·lícula que va comptar amb tot el suport dels dos estats: és van
usar tècniques fílmiques innovadores, tals com submergir una càmera amb lents
hermàtiques amb un periscopi especial. es van utilitzar un miler de soldats que
van ser desplaçats a un lloc remot per a filmar una escena tot i que la crisi
dels míssils estava esdevenint-se en aquells moments.
Tot i el desplegament de mitjans la
pel·lícula no va agradar ni als cubans que els semblà estereotipada ni a Moscú
que la va considerar naïf i no prou revolucionària.
pel·lícula no va agradar ni als cubans que els semblà estereotipada ni a Moscú
que la va considerar naïf i no prou revolucionària.
En plena guerra freda “SOY CUBA”, va ser
prohibida als cinemes americans i d’Europa occidental. La pel·lícula va caure
en l’oblit i 30 anys mes tard, en 1992, va ser redescoberta i aclamada al
Festival de Telluride i al 1993, va rebre dos premis al Festival Internacional
de San Francisco. Francis Ford Coppola i Martin Scorsese, els seus descobridors,
van unir esforços i diners per la seva distribució primer a Rússia, després a Amèrica i finalment a Europa. A
Catalunya la pel·lícula va ser estrenada, per primer cop a l’Estat espanyol el juliol
del 2007 als cinemes Verdi de Barcelona. Tot i que és una llastima que en aquesta
nova distribució no es pugui gaudir del cartell original realitzat per a la
pel·lícula pel mític dibuixant cubà Rostgaard.
PROESES TÈCNIQUES
Allò que més admiren les audiències cinèfiles són les seves preses llargues, i
quasi de realització impossible com l’escena que comença amb la càmera
movent-se entre les concursants d’un concurs de bellesa, per sortir de
l’edifici, baixar dos pisos, entrar en un club i acabar movent-se entre els
cambrers del local.
També és d’admirar la novetat de la
escena filmada amb la càmera submergint-se en una piscina que després seria
força imitada. també s’ha de destacar l’escena amb la casa que es crema de la
qual la càmera es va enretirant lentament i que seria imitada per Andrei
Tarkovsky a ‘Sacrifici’.També s’ha desmentar l’escena en què la càmera segueix un taüt per aturar-se
davant un edifici pujar pels seus quatre pisos mostrant la història de cada pis
i tornar a baixar per acabar seguint el taüt de nou.
El curiós d’aquestes escenes és que sovint van prescindir dels travellings o
grues i van ser rodades amb una línia de tècnics que es passaven la càmera de
mà en mà: tota una realització de moviment fílmic comunitari!
ALTRES CURIOSITATS
L’any 2004 quatre va estrenar-se el documental ‘Soy Cuba. El mamut siberiano’
una obra realitzada per l’estudiant de cinema brasiler Vicente Ferraz. Ferraz
en anar a Cuba als anys 80 va tenir el seu primer contacte amb la pel·lícula
de Kalatosov. Apassionat per allò que va veure, Ferraz va decidir
rescatar la història de la pel·lícula que va esdevenir “maleïda” en
els dos països que la van produir: Cuba i l’antiga Unió Soviètica. El resultat
del seu treball d’investigació i recerca és aquest documental que, a banda de
ser premiat als festivals de Chicago, Guadalajara i Gramado al llarg de 2005,
es va presentar amb força al Festival de Sundance. (per descarregar-se el
documental es pot fer a través de la pàgina de web.totsrucs.cat).
CONTEXT HISTÒRIC: Cuba obté la seva
independència al 1901, convertint-se posteriorment en un protectorat dels
Estats Units. Fins als anys 50, l’imperialisme ianqui va fent la seva tasca
explotadora i espoliadora fins que a l’any 1952 Batista arriba a president de
la república i convertint l’illa en una de les dictadures mes cruels i assassines
de les que ha donat Centre-Amèrica i la República de Cuba en un estat sense estrella dels
Estats Units.
El 26 de juliol de 1953, l’advocat Fidel Castro junt amb 150 joves militants,
pren a l’assalt la caserna de Moncada, a Santiago de Cuba. Fracassa y es
condemnat junt al seu germà Raul a 15 anys de presó. Gràcies a l’amnistia del
56, Fidel i els altres surten en llibertat, declarant la guerra total a la
dictadura de Batista. La història de la pel·lícula es situa en els últims dies
del règim, en el moment en què la resistència s’estén per tot el país i obliga el dictador a fugir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!