Ha mort William Borsay, que ningú no coneixia amb aquest nom sinó amb el que és el seu nom artístic: Willy DeVille. Deixa un llegat musical magnífic per al rocanrol, a banda d’alguns èxits destacats (com “Demasiado corazón” o la seva versió de “Hey Joe”) que no m’interessen tant com la seva actitud artística de fidelitat a una forma de ser i de viure que resulta tan atractiva com perillosa. Això i la reivindicació implícita i explícita del mestissatge com a norma sense passar a ser un cutre, tot el contrari, mantenint les normes que no fan descafeinat cap llegat perquè en són les fonamentals. Jo em vaig apropar a la seva música a través d’un tema de Loquillo y los Trogloditas (tots tenim un passat…) que aquests li van dedicar, “Rock suave”. De fet aquesta actitud del Loco que a vegades fa tanta ràbia és en bona part producte de la seva lectura del Willy.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ei Pep…demasiado corasón, Long Live Rock Willy.