Les diverses mesures de reforma del
sistema públic de pensions adoptades pel govern del PSOE amb l’acord
de CCOO-UGT i les diverses patronals és una estafa social a totes
les persones que llegiu això i a totes les que no ho llegiran però
també les patiran. Si vingués sol podríem dir que el que passa és
que aquesta part de la protecció social establerta per l’anomenat
«estat del benestar» sobrava (que és mentida) o que era
insuportable per al conjunt del sistema (que és mentida per partida
doble). Però aquest robatori no ha vingut sol ni ha estat el darrer.
És la por l’autèntica intenció de
totes aquestes mesures. Va ser la por també una de les conseqüències
d’aquesta forma de viure amb la guillotina de la hipoteca damunt
dels caps de bona part de la classe treballadora fa uns anys. Alguns
ho anomenàvem especulació immobiliària i altres ens responíem que
el que estaven creant era riquesa. Sense cap mena de dubte que en
creaven, però per a ells i elles, per als especuladors, que són
entre tots els lladres, els pitjors. Per a la resta, misèria i
destrucció de barris, pobles i territori en general.
Si no plantem cara (i alguns ja ho hem fet fins i
tot amb la convocatòria d’una vaga general el passat 27 de gener),
el futur que ens espera no és només un futur de jubilacions als 67
o de jubilacions impossibles sinó molt pitjor. Ens odien a mort i el
nostre patiment és vist per ells com una manera més d’augmentar
els seus ingressos. Per tant mentre no els plantem cara amb totes les
conseqüències, el camí que ens reserven és de merda, de merda
pura i dura. Avui les pensions, demà l’educació, ahir la sanitat
i passat demà tota la vida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!