Prendre la paraula

Entre la gent que encara només llegeix “La Vanguardia” per informar-se, que només mira TV3 o escolta Rac1 o Catalunya Ràdio, s’estén la brama que els de les CUP ja no ens entenem entre nosaltres i que ja pintem aires de nou tripartit. I quan diuen tripartit es refereixen a desastre intern, desestructura externa i no saber mai què passarà demà. Són bons explicant mentides que munts d’illetrats que no llegeixen ni escolten i ni tan sols parlen repeteixen com a lloros. Cal deixar de ser lloros i com a mínim pensar i triar, sinó ja sabem a quin relat d’ordre (per tant de desordre social) ens portaran els de cal Godó. Els qui em pregunten i insinuen i diuen i retreuen és evident que són gent que no llegeix o que si ho fa té molt mala intenció. Perquè res del que va passar el 23 de gener del 2013 al Parlament de les quatre províncies per part de les CUP s’havia deixat de discutir, parlar i dir en veu alta mil i un cops. (Continua)

El procés ha de ser popular, de base. O els crítics amb la postura de les CUP, que demanen adhesions incondicionals a la ruta de CyU-ERC, pensen fer de pastors i volen un ramat obedient i prou? Nosaltres no. Cal la participació de tothom, com a les consultes per exemple, no només del Parlament, i negar la inclusió d’aquesta possibilitat en la declaració apunta malament. Ja coneixem les elits d’aquest país, que són més dins de CyU que dins d’ERC però presents arreu, i ja sabem que quan parlen de sobirania volen dir atracament. Per això cal que la gent hi sigui i no deixi en mans d’experts (en robar) un procés determinant per al futur col·lectiu com és aquest procés d’alliberament nacional.

Les CUP defensàvem en aquest cas que, tal com ens recorden dia sí i dia també els que es volen amos, ara independència i després ja veurem. No deien això? Doncs per què tenen aquesta mania d’incrustar-nos a la Unió Europea peti qui peti? Triar la Unió Europea com a casa final d’aquest nou estat que volen fer és anar directament a la merda (algú dirà que no usi paraules així perquè sono pamfletari i no sé què, però  no me’ls crec perquè qui vol ja sap que no ho sóc). El Banc Central Europeu és ara mateix la principal presó de pobles on estem i no deixar obert el camí de marxar del seu domini no és optar per cap independència sinó desaprofitar l’ocasió per perpetuar l’explotació i el robatori dels drets bàsics de la immensa majoria. I que quedi clar que la proposta de la CUP no proposava marxar de la UE sinó que ser-hi no fos obligatori.

Proposàvem també que no es deixés d’estendre la mà a la resta del país, que són els Països Catalans. Ja sabem que el blaverisme convergent i unionista (d’Unió, que si fa no fot…) és creixent i la conversió al catalanisme d’àmplies capes de població principatina ha prescindit de l’àmbit nacional assumit per tots els nacionalistes i independentistes fa uns anys. No costava res parlar de l’àmbit complet tot i que ens referíssim només en la part jurídica determinant a un tros del país. Es veu que tampoc es podia admetre, tot i tenir-ho tan clar quan uns i altres parlen entre nacionalistes, independentistes, sobiranistes i tota la pesca a llocs tan bonics com Prada de Conflent quan hi van a passejar la llet estiu sí i estiu també.

I per acabar, proposàvem incloure el dret a desobeir, bàsic si al que anem és a la independència, però prescindible si el que volem és un altre coitus interruptus com en l’affaire de l’Estatut darrer en què els que ara volen Estat propi (Mas i CIA) van jugar el paper més galdós entre els possibles, fent pinya amb els espanyolistes més espanyolistes, els seus aliats principals durant anys i panys i ja veurem…

És veritat, els de les CUP i els moviments socials no tenim mitjans de comunicaicó de masses prou potents per fer córrer les nostres opinions entre les persones que ni llegeixen ni ho volen fer. Però no per això transigirem ni deixarem de dir per què fem les coses i com les fem. Sense cap mena de dubte, de l’única manera possible: amb obertura total de participació i invocant que tothom digui la seva en el procés, no tos els partits que també, sinó totes les persones. Estaria bé que la resta fes el mateix, però ja els coneixem, parlem d’experts i tenen raó, experts de l’enredada i de fer passar bou per bèstia grossa.