Prendre la paraula
jordimartifont
Aquesta és l’editorial del “Catalunya” 107, una reflexió sobre el fet sindical al segle XXI.
“Quan llegiu aquestes línies
ja s’haurà celebrat a Málaga, entre el 4 i el 7 de juny, el XVI Congrés
Confederal de la CGT,
una nova oportunitat de retrobament entre la militància, de captar la situació
actual de l’organització, de proposar alternatives de lluita i de canvi social,
de prendre acords, d’expressar solidaritats… i també, i això hauria de ser el
principal, de demostrar que la CGT
pot ser l’eina necessària i indispensable per transformar l’injust sistema
social en què vivim, ara més necessària que mai, en el marc de la crisi
capitalista i de creixents desigualtats que estem patint en els últims mesos”. (Continua)
Es tracta de prendre acords,
de dinamitzar campanyes, lluites i mobilitzacions, de calentar motors per a la
realització d’una vaga general per fer front a la crisi que governs, bancs,
multinacionals i patronals diverses han creat. Però també cal fer autocrítica.
Cal tenir en compte que ja tenim molta lletra escrita, ja tenim molts acords
adoptats sobre tot tipus de temàtiques sindicals i socials, però si ens posem a
analitzar el nivell d’aplicació i desenvolupament d’aquests acords dins de
l’organització cal reconèixer que no estem a l’alçada d’allò que acordem.
Què volem dir amb això? Volem
dir que tot i la constant crida a treballar coordinadament amb els moviments
socials encara hi ha massa localitats on les federacions locals de la CGT no estan pel tema, massa
localitats on la CGT
es troba tancada exclusivament en la dinàmica estrictament sindical, relegant
l’acció social a l’últim racó, massa localitats on la CGT no treballa a nivell de
problemàtiques ciutadanes, massa localitats on la comunicació entre les
seccions sindicals (l’acció dins l’empresa) i la federació local (la
coordinació del dia a dia d’activitats i lluites) és pràcticament inexistent,
generant dues dinàmiques que sovint s’ignoren mútuament, massa localitats on
els personalismes entorpeixen el treball quotidià, massa localitats on
l’estructura organitzativa està sota mínims o és ben manifesta la incapacitat
de treballar coordinadament i amb una mínima planificació.
No som pessimistes per
sistema, però si de veritat volem ser motor del canvi social, si volem
construir una societat llibertària, la nostra pròpia organització ha de donar
exemple i ha de ser un reflex d’allò que volem construir i, sincerament, si ens
mirem a nosaltres mateixos i tenim un mínim sentit autocrític, hem de
reconèixer que ens queda molt camí per a recórrer, moltes coses a millorar.
Existeixen actualment al si
de la CGT massa
rutines enquistades, personalismes, tancament mental, incapacitat de treballar
en equip, dèficits de funcionament democràtic i participatiu, ànsies de
“control” de l’aparell organitzatiu, barreres a la renovació de la
militància, i la tant estesa cultura de manteniment del propi “xiringuito”,
i els demés que s’espavilin… i si no comencem per canviar això molts dels
acords adoptats en els congressos es quedaran sempre en paper mullat.
I finalment, no podem obviar
una altra realitat, som un sindicat que bàsicament s’aguanta i es dedica als
sectors de la classe treballadora que encara mantenen un nivell de drets
laborals mínimament acceptable, els i les treballadores de les grans empreses i
l’administració pública, on encara es pot fer sindicalisme amb un mínim de
garanties, on els sindicats encara hi són presents. Però això té data de
caducitat: si no aconseguim incorporar a la dinàmica sindical les noves
generacions, si no aconseguim implicar a dones, joves, immigrants, els sectors
més afectats per la precarietat i la temporalitat, on fer sindicalisme és una
entelèquia, acabarem sent una espècie en vies d’extinció, fent sindicalisme per
als sectors més privilegiats de la classe treballadora, i encara..
Tot i així, sempre hi haurà
qui preferirà seguir mirant-se al melic. Però el tren de la història no espera…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
O anar-se a d’altres sindicats més propers al sistema que donen una qualitat i quantitat ben recompensada, avuí en dia atrau molt aquest tipus de recompenses. Las CGT pot quedar fora de lloc o ser un sindicat de un número important de actius/ves però testimonial com la CNT.
Tot el meu suport en aquest article Jordi. SALUT I BONAVENTURA.