La Llei electoral de Catalunya.
En aquesta situació l’aprovació d’una llei electoral ha des er molt més fàcil. Ja no hi ha d’haver el problema o la lluita de si cada circumscripció havia de tenir el nombre de diputats de representació territorial fixats per l’Estatut del 79 o si els havien de tenir en nombre proporcional al d’electors. Això s’hauria de deixar per una reforma posterior com un acte de confiança entre tots, entre uns i altres. El mateix que es proposava `per a la de Barcelona també ho podrien proposar les capitals de província dintre del seu àmbits. Però els districtes, siguin provincials o subprovincials sempre seran desiguals: el nombre d’electos i en superfíci de territori a representar.
Penso que el sistema electoral del Parlament de Catalunya hauria de ser de circumscripcions amb el nombre d’escons com fins ara.
Cada circumscripció hauria de tenir un 80 % de districtes de diputat directe, elegit per sistema majoritari, amb doble volta si fos necessari, que podrien anar en les paperets de diputat de districte.
La resta 20% per exemple serien atribuïts al partits de forma proporcional després segons els resultats de la primera volta, entre els vots dels electors que no haguessin aconseguit l’escó del seu districte. L’atribució es faria per ordre de candidats no escollits de la llista de partits, esgotant primer els escons del districte on hagin obtingut un major percentatge de vots.
El límit d’accés al Parlament seria de 2% de vots del tot el cens electoral català.