JORDI CARRERA for NuCCs

Si no llegiu directament l’escrit no sabreu ben bé què ha dit en Carretero. Premsa ràdio i partits catalans amaga l’ou i amagacaps li han fet dir, en els titulars, coses que no ha dit, penso. Tot allò que hi denuncia es ben cert. També estic d’acord en la insuficiència  de les actuacions de l’independentisme ( català i pancatalà ) dispers que s’ha expressat  aquesta anys  en les manifestacions  del 18 de febrer, de l’1 de desembre o del 7 de març a Brussel·les. I es clar que hi ha un nacionalisme català transversal descontents amb tots els partits que tenim als regnes / estats de la Catalanitat. Els partits que se’n reclamen, han d’interioritzar un nou paradigma en les seves relacions amb l’Estat. ( Aquí havia d’haver dit Espanya per no fer concessions a l’amagacaps, penso. )

Una llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre candidats i electors és, en aquest sentit, una prioritat inajornable. ( Però per fer-la pitjor  val mes que no  n’aprovi cap l’actual Parlament ).

El seu escrit és, un cop més, dues coses: nacionalisme català general i crítica interna d’ERC, allà on era. (No l’han pas volgut tractar bé perquè les fotografies que han triat eren de les dolentes )

“Penso que a les properes eleccions al Parlament s’hi ha de presentar una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació”, ha dit. Estic d’acord que haurà de ser un proclamació unilateral d’independència del Parlament de Catalunya sense el permís de l’Espanya castellana i andalusa. Aquest plantejament coincideix amb la idea de la iniciativa legislativa popular ( ILP ) que promouen les organitzacions del nacionalisme disgustat dispers, continuació de la manifestació dels 6.500 de Brussel·les que es trobarà amb un Parlament  que no la voldrà aprovar ni continuar.

Patriotisme per posar d’interès nacional de Catalunya per davant de qualsevol altra consideració. ( Tots els partits catalans poden dir que ja ho fan i que pensen diferent ! ) Dignitat per no tolerar cap humiliació ( i maltractament, discriminació, acusació i persecució nacional  i personal de la nacionalitat catalana aragonesa, hi afegiria.) ( Això si que no ho fan! )

La qüestió es el com. Com ho fem per tenir partits nacionalistes democràtics de Dret seriosos i honorables ? Com fem la majoria ? Com ho podem fer  per treure’ns el jou de Castella ? Com fem avançar i unir  el poble que ha de fer el miracle quan  ara hi ha tanta gent que vota PSOE, o PP ? Jo en els meus escrits  d’aquest llibre  he raonat  la conveniència de fer  una Unió Catalana de Dret  al Congrés i al Senat , i  una Candidatura d’unió per dur la nacionalitat catalana aragonesa al Parlament Europeu com a forma de participar  en les democràcies espanyola i europea. Volem tots els drets i la llibertat que teníem quan els reis d’Aragó i de Castella ens varen casar; i ho volem en nom de la Constitució de 1978. Per a la democràcia catalana i per a la democràcia municipal  veig imprescindible la competència de tots els partits catalans que hi hagi. La situació pot canviar  però no podem  cercar el més difícil sense havem emprès les coses més fàcils i transformadores. La ILP no s’oposa pas a això sinó que serà  primer que cap altra cosa un intent  o un èxit  en la transformació interior de Catalunya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!