Un llibre de text escolar del 1896, del pedagog Francesc Clos i Calcat, ja recollia amb dades la “desproporcionada” tributació catalana.

Notícia publicada al Punt Avui el 23.05.12

Espoli fiscal,
segle tercer

Un llibre de text escolar del 1896, del pedagog Francesc Clos i Calcat, ja recollia amb dades la “desproporcionada” tributació catalana

Lamentava l’excessiva centralització estatal

23/05/12 02:00 – barcelona–
// <![CDATA[
var prefix = 'mailto:';
var suffix = '';
var attribs = '';
var path = 'hr' + 'ef' + '=';
var addy14854 = 'opalau' + '@';
addy14854 = addy14854 + 'elpunt' + '.' + 'info';
var addy_text14854 = 'Òscar Palau';
document.write( '‘ );
document.write( addy_text14854 );
document.write( ‘‘ );
// ]]>
Òscar Palau
// <![CDATA[
document.write( '‘ );
// ]]>
 El Punt AVui  23.05.12 email protegit
// <![CDATA[
document.write( '’ );
// ]]>

1

Del 1888 al 1890, cada català va pagar de mitjana en tributs a l’Estat 4,78 pessetes, i la resta dels espanyols, 2,08, menys de la meitat. Són dades de l’Estadística Administrativa de la Contribución Industrial y de Comercio –el que avui serien les balances fiscals–, i les recull la Geografia de Catalunya, un llibre de text escolar publicat el 1896 pel pedagog maresmenc Francesc Flos i Calcat, un dels primers activistes per l’ensenyament en català.

Fa feredat, per la seva rabiosa actualitat, rellegir avui les consideracions que s’hi feien sobre la tributació catalana, ja llavors qualificada de “desproporcionada”. I és que posava més exemples: a Catalunya es pagaven 273,7 pessetes per quilòmetre quadrat, i a la resta de l’Estat, 69,4. I d’impostos sobre el comerç intern, també se’n pagaven cinc vegades més: 26,54 pessetes, per 5,17. “El que es pot assegurar és que Catalunya si ha progressat en els seus diferents rams s’ho deu a ella mateixa, mentre altres regions han estat protegides amb donatius i subvencions de l’Estat”, concloïa Flos i Calcat, que exigia a l’Estat un “millor foment i desenvolupament de les obres públiques”, i que satisfés totes les “necessitats que el país reclama i que gràcies sols a les iniciatives i dispendis de les corporacions municipals o provincials catalanes es troben ateses en el possible”. La mateixa conclusió, de fet, que treia un estudi recent de l’Institut Ignasi Villalonga sobre la inversió pública al primer decenni del segle XXI…

En tot cas, Flos i Calcat, que també denunciava “l’omissió que fan els governs de Castella, quasi sempre, del personal català, imposant-ne d’estrany a la nostra terra”, es preguntava a més “com és possible” el tracte desigual a Catalunya. I s’autoresponia: “Solen manifestar que ja és prou rica i no ho necessita tant com les altres regions, a les quals hem d’ajudar, la qual cosa passaria si, per a més sarcasme, els capitostos de la política que a Madrid s’estila no haguessin inventat i propagat la frase ominosa de pide más que un catalán.” Revelador.

Flos i Calcat, per cert, també critica el govern “unitari i centralitzador” espanyol, que obligava les regions, “per més que siguin de condicions de naturalesa diferents, a passar per unes mateixes lleis”, malgrat que “tinguin vida pròpia i siguin aptes i bones per administrar-se els seus interessos”. Un fet que “esmorteeix” les iniciatives de Catalunya, i l’obliga a “pidolar vergonyosament el que a vegades és ben seu, ja que ella s’ho paga”. La conclusió del pedagog era que “amb la descentralització podrien viure agermanades totes les regions ibèriques”, amb un govern estatal “exclusivament per als interessos generals”. Avui, la conclusió és més desesperant: 116 anys després, estem igual.

 El Punt Avui, Dimecres, 23 de maig del 2012 02:00

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!