TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Fàcil el rodolí, però mentre pagui i no em paguin per escriure, o aparegui en les aportacions destacades de Vilaweb, em puc permetre la llicencia de continuar intitulant els meus articles com un diari esportiu. I és el que primer m’ha vingut al cap,( allò del ou), bé sense voler ser pedant, ja fa temps que això fa pudor a contínuisme, a catanyol del més ranci i folklòric, el catalanisme dels nouvinguts que estimen Catalunya però estimen molt més Espanya, l’estimen tant que fins i tot volen ser senadors.

Trist tot plegat, el catalanisme continua sent residual (25% dels vots), i els famosos capitans continuen sent els comandants. Jo, però els hi dono més la culpa en els catalanistes, per no fer un pas endavant, deixar el partit i fundar el Partit Socialdemòcrata Català d’una punyetera vegada. Si, ja ser, no es ortodox, però en un país on ens omplin la boca amb la paraula emprenedors, recordar-lis en aquests dirigents, que un emprenedor per definició,  es la persona que es qüestiona tot, que te un punt de vist heterodox, i finalment sempre acaba amb una pregunta ; I perqué no?. I no, la imatge patètica de la recerca i captura d’algun carréc de consolació, perquè d’alguna cosa em de viure, i d’acord som perdedors, però que no es noti tant. Bé, ells ha tot això li diuen negociació. Que es deixin de collonades i donin un pas endavant de debó, i no el de la “yenka”. La dignitat i coherència política, dona molts més vots i troba més complicitats que la resignació.