Ara fa dies vaig fer una adaptació als temps actuals i localitzant-lo al Penedès un poema d’en Joan Maragall.
EPITAFI: Vilafranca la ciutat dels teus destigos.
Vinyes verdes vora teulat
ara que les excavadores no remugen,
sou prou verdes i es ara,
més que mai teniu la fulla poruga.
Vinyes verdes, ni dolç ni repòs,
on tot eren ceps
ara i dorm la casa,
i una memòria bastarda.
Raim i ceps retallats,
vinyes verdes que es tornen soledat
vinyes que dieu adeú
al pagès i la familia.
Vinyes que vos diem adeú,
vinyes verdes del meu cor
ara entre pisos s´adorm la tarda,
vinyes verdes soledat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
un futur ben negre tenen les vinyes verdes si no hi posem remei. EL PENEDÈS NO ESTA EN VENDA!