jordhill.clar

Ara fa dies vaig fer una adaptació als temps actuals i localitzant-lo al Penedès un poema d’en Joan Maragall.

EPITAFI: Vilafranca la ciutat dels teus destigos.

Vinyes verdes vora teulat

ara que les excavadores no remugen,

sou prou verdes i es ara,

 més que mai teniu la fulla poruga.

Vinyes verdes, ni dolç ni repòs,

on tot eren ceps

ara i dorm la casa,

i una memòria bastarda.

Raim i ceps retallats,

vinyes verdes que es tornen soledat

vinyes que dieu adeú

al pagès i la familia.

Vinyes que vos diem adeú,

vinyes verdes del meu cor

ara entre pisos s´adorm la tarda,

vinyes verdes soledat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!