Òmnium Cultural ha manifestat –amb el suport de 10 Premis d’Honor de les Lletres Catalanes- que, independentment que les editorials privades portin a Frankfurt els autors/res que estimin convenient, la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Institut Ramon Llull, ha de portar-hi les manifestacions culturals que s’autodefineixen, es perceben i es reconeixen com a catalanes.
En un document ponderat, titulat “Sobre la presència catalana a la fira de Frankfurt”, Òmnium es proposa aclarir que s’entén per cultura catalana i, en conseqüència, quina ha de ser la presència catalana que el Govern de Catalunya ha de promocionar-hi. La conclusió és clara: “aquelles manifestacions culturals presents a Catalunya, … , que ja no es reconeixen a si mateixes com a catalanes, no es poden presentar com a exponents de la cultura catalana”.
Per tant, independentment que, amb tot el seu dret, les editorials promocionaran els productes culturals i els autors/res independentment de la llengua que utilitzin, la cosa és diferent quan es tracta de decidir quins productes i quins autors/res ha de presentar-hi la Generalitat de Catalunya, el govern català. Estic totalment d’acord amb el document d’Òmnium quan diu que “l’espai ofert a l’Institut Ramon Llull, … , hauria de presentar allò que s’autodefineix i que és percebut com a part de la cultura catalana”. Almenys per tres raons:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!