Tinc la sensació, ja fa dies, de tenir dubtes digueu-n’hi racionals, morals, existencials o de principis sobre diverses qüestions que estan sobre la taula, i sobre les quals es pretén legislar o modificar la legislació existent. D’aquestes en destaquen tres, la immigració, la prostitució i l’avortament. En els tres casos tinc idees contradictòries.
Les imatges del que va passar a Ceuta, del que va passar a Lampedusa, del que ha passat tants cops a la costa amb pasteres, del que passa als aeroports i fronteres per on entra tanta immigració sense papers (no en diré il·legal) em fan pensar que aquesta gent, aquestes persones, haurien de poder entrar al país, a la UE, sense traves, no cal posar més pals a les rodes que prou els ha costat arribar. Però quan parlem d’aquests viatges, de les màfies que s’aprofiten de la necessitat i la desesperació, de les dificultats que posa Europa per que puguin arribar… I llavors fas un cop d’ull a l’altra banda i no veig gens clar el papers per tothom, ni la lliure circulació de tots i tothom, ni veig com resoldre el problema entre la necessitat de mà d’obra que faci les feines que no ens agrada de fer ni de pagar bé, i els mecanismes que controlen l’accés regulat són tan estrictes que no pot entrar quasi ningú. Vaja, que no ho tinc gens clar. Però cal fer coses per resoldre el problema.
La prostitució i com encarar-la és una altra de les qüestions que no tinc gens clara. Es una activitat que maltracta i denigra qui l’exerceix, la majoria dones, la majoria sotmeses a explotació per proxenetes. És clar que hi ha dues opcions, la de prohibir-la i actuar contra tots els implicats (prostituts i prostitutes, clients i usuaris, proxenetes, explotadors i mafiosos) sabent però que sempre hi haurà un mercat negre, més fosc i residual i perillós com més hi actuem. L’altra opció és regular l’activitat. Fer-la ben visible. Reconeguda, una activitat legal. Que l’exerceixin treballadors del sexe. Pagant impostos, sigui com empresa o autònoms. Regulat a la Seguretat Social, modificant totes les lleis que calgui. No eradicarem aquesta activitat denigrant, però com sa mínim aconseguirem que es treballi amb un mínim de condicions i podrem evitar l’explotació de moltes persones. La prohibició de l’activitat no l’evitarà, i porta la marginalitat. La regulació potser és un mal menor i un preu que cal pagar per la feblesa de la condició humana..
Amb avortament tinc algunes coses més clares. Estic a favor del dret a l’avortament. Sense cap mena de dubte. Igual que estic en contra de l’avortament. Hi ha maneres per no arribar fins a aquest extrem. No crec que cap dona triï avortar per que si. Que tinguis dret a avortar no vol dir que ho facis. Per que l’avortament no és un mètode anticonceptiu. Hi ha massa mitjans, massa informació, massa educació sobre sexualitat i mètodes anticonceptius. I malgrat això es van produir quasi 22.000 interrupcions voluntàries d’embaràs, i menys d’un 15% amb motius mèdics 8risc per l’embarassada, malformacions fetals…). La nova proposta de llei d’en Gallardón és però un retrocés impensable, innecessari i indesitjable.
Terrassa, set de març de 2014
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Li deixo un enllaç que potser li traura de dubtes (és del blog d’Adam Majó):
blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/250340
Atntament, i bon dissabte
Qui no té dubtes, molt sovint és una persona dogmàtica tancada a la seva veritat, que sempre serà parcial.
Cordialment, Pere Planes