De res, massa

Diumenge passat, a La Vanguardia, Enric Juliana encetava una de les seves cròniques polítiques remetent-se a un dels fragments més famosos de la història del cinema: “He vist coses que no podrieu creure. He vist contenidors en flames més enllà de la Puerta del Sol. He vist batussa al centre de Madrid pels fets de Gamonal. “ Avui, al Magazine del mateix diari, Quim Monzó també feia referència a l’agonia de Roy Batty a la seva columna. 

A mitja setmana, en una reunió que no tenia res de periodístic ni literari, el ponent també va voler cridar-nos l’atenció fent citació de la famosa porta de Tannhäuser i les naus en flames. No me’n puc estar. Aquí ho teniu: “He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai de la vida. He vist com atacaven naus en flames més enllà d’Orió. He vist raigs-C que brillen en la foscor de la Porta de Tannhäuser. Tots aquests moments segur que es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja. És hora de morir.”

Pobre Ridley Scott! Corres el risc de passar la mà per la cara a Josep Pla a l’hora de ser citat!