Quan per molts motius no has pogut fer un manteniment del bloc durant dies sembla que has perdut l’ocasió de comentar coses que han estat notícia o que haurien d’haver-ho estat en aquest lapse de temps. A part de l’actualitat política que sempre dóna de si, fins i tot dins del vessant del pintoresquisme, m’hauria haver agradat escriure sobre el centenari del naixement de Simone de Beauvoir, persona i autora trasbalsadora i polèmica per a mi, que he estat sartrià fins el moll de l’òs, però que no estic gens d’acord amb aquesta línia de desconstrucció de l’obra, feminista o no, de la Beauvoir que sempre serà una referència fonamental del pensament del segle XX. M’hagués agradat també parlar de la mort del neozenlandès Edmund Percival Hillary que va petjar per primera vegada el cim de l’Everest, l’any 1953, juntament amb el serpa Tenzing Norgay. La seva fotografia de Tenzing dalt del cim enarborant el piolet va ser tota una icona i una pose imitada, encara que fos al cim del Puigmal, per tota la meva generació de gent de muntanya. Hillary, va rebutjar tota concepció colonial i va dedicar la seva vida a la cooperació amb el poble serpa del Nepal en la construcció d’escoles i hospitals. A més ens va donar un missatge de preservació ambiental, assenyalant l’Himalàia com un lloc molt sensible als canvis globals produïts per l’acció humana i va demanar als governs i als poders econòmics “clemència per a la terra”. A l’altre extrem d’aquesta serralada, al Paquistà, a les capçaleres de la vall i la glacera de Baltoro i en un dels punts culminants del planeta van desaparèixer els escaladors santboians Josep Grañó i el meu amic Albert Ibáñez en un atac al cim del Hidden Peak, a uns 7900 d’altitud, pujant o baixant del cim. A la motxilla de l’Albert encara deu haver-hi l’estelada que volia fer voleiar en un dels cims més alts de la terra.
I finalment encara estic astorat que algú, a Barcelona, pogués programar la presentació pública del creacionisme antidarwinista a aquestes alçades. L’església havia prestat tota la seva atenció a la batalla ideològica amb els filòsofs i vet aquí que, de sobte, la resposta a la pregunta “què som i d’on venim” no ve de la mà de la filosofia sinó d’un naturalista i des de les ciències naturals, la controversia va ser molt dura i sembla que encara dura ara per alguns reductes ultraconservadors,defensors de la literalitat bíblica, malgrat l’acceptació universal de l’evolucionisme .Fa quasi 130 anys, l’any 1879, en Leandre Pons i Dalmau, un pèrit agrònom progressista, col.laborador del Diari Català fundat i dirigit per Valentí Almirall, va fer la primera traducció al català d’un text de Darwin: “El viatge al rededor del mon d’un naturalista a bordo del barco “Lo llebrer” ( The Beagle)” dins la col.lecció de textos de la Biblioteca del Diari Català amb la qual es pretenia la normalització del català com a llengua de cultura i de la ciència i la difusió d’obres fonamentals traduïdes.” L’Origen de les espècies”compta també amb una magnífica traducció de Santiago i Constança Albertí del 1982 que us recomano de tot cor. No és un llibre fácil de llegir de tirada, però tampoc ho és “El segon sexe” de Simone de Beauvoir, ni “El Capital” de K. Marx. L’obra de Darwin és un monument del pensament i de la ciencia, Engels, en el funeral de Marx va dir aquestes paraules: “Així com Darwin va descobrir la llei de l’evolució de la naturalesa orgànica, Marx va descubrir la llei de l’evolució de la història humana…”
A la fotografia l’etiqueta de l’Anís el Mono, on el comerciant Vicent Bosch li va fer aquest homenatge a Darwin, l’any 1872, posant-li la seva cara al mono corporatiu i amb un text que diu: es el mejor, la ciencia lo dijo y yo no miento
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’existència de l’Acebes i en Rouco Varela, entre d’altres, desmenteix les teories del "Disseny Intel·ligent", com ara en volen dir del creacionisme. M’agradaria saber l’opinió de Miró i Ardèvol respecte al creacionisme. És capaç del pitjor.