Josep M. Cervelló

llibreta de camp

25 de gener de 2014
0 comentaris

75 anys de l’ocupació militar de Sant Boi

 José Luís Vilallonga, escriptor, aristòcrata, aleshores alferes provisional de l’exèrcit facciós, ha deixat escrit el seu testimoni de l’ocupació franquista de Sant Boi: “los locos del manicomio an…dan sueltos y semidesnudos por los campos. Los legionarios los cazan a tiros como si fueran conejos”.
Avui, 25 de gener, farà 75 anys que Sant Boi era ocupat per l’exèrcit franquista. Les tropes del Cos de l’Exèrcit Marroquí, del general Yagüe, entraven per la rambla mentre la ciutat havia estat evacuada el dia anterior i havien marxat les persones més significades amb la República i també un gruix important de població refugiada procedent d’altres parts de Catalunya. El darrer acte de guerra a Sant Boi fou la voladura del pont per a endarrerir el pas de tropes pel Llobregat camí de Barcelona. No tothom pogué o creié que havia de marxar i aviat els falangistes, ajudats per elements de la dreta local, van començar a marcar amb creus negres les cases de les famílies no afectes al nou règim militar i es van obrir expedients i es van efectuar detencions que van ser seguides de consells de guerra sumaríssims, en un intent de depuració política total. Quan no es trobaven les persones que es buscaven es detenien els fills ( com en el cas del darrer alcalde republicà, Gaietà Mestres), o les seves dones, que van ser humiliades públicament. Els exiliats es van agrupar primer en els camps de concentració a França, alguns van tornar clandestinament i altres van ser víctimes més tard de l’ocupació nazi i van anar a parar a camps d’extermini, on alguns van morir.
Avui ja no queden més que alguns dels nens i nenes que van viure amb espant aquells dies. La desmemòria històrica, una penyora pagada a la transició postfranquista, ha impedit el record i l’homenatge de les noves generacions, fins i tot en democràcia. No va ser fins el retorn d’ERC a l’ajuntament de Sant Boi, l’any 2003 que, sota l’impuls dels regidors independentistes, es va començar a reivindicar aquesta memòria i es van donar noms de places als alcaldes republicans, com Pere Carol i Gaietà Mestres , absents dels nostres noms de carrers, on encara si que es mantenen una escola pública que porta el nom d’una falangista i membre de la Sección Femenina local en la postguerra més repressiva i una plaça dedicada a las “Fuerzas Armadas” que, quan van entrar a Catalunya el 1939 van canviar el nom amb que s’autoanomenaven, “ejército de Liberación”, pel nom d’”ejército de Ocupación”, tal i com consta en el mateix document del primer acte administratiu fet a Sant Boi, que des d’aquell moment i durant tota la dictadura es va passar a dir San Baudilio.
Encara avui hi ha molta covardia en la reivindicació d’aquella República i dels homes i dones que la van portar i la van defensar amb coratge. El monument dreçat a la seva memòria, al cap de la Rambla de Sant Boi, no ha estat mai senyalitzat com calia ni donat a conèixer. Seria l’hora de dignificar-lo i fer-lo més present en el nostre espai públic. Avui, la gent d’ERC hi hem anat, a dipositar una corona de llorer en record d’aquella generació heroica i de totes les víctimes del franquisme; l’ajuntament, i les forces polítiques que ara hi són presents, no han convocat mai cap acte en aquest lloc.

A la foto, l’alcalde d’ERC Joan Vandellós que va plegar de l’alcaldia l’any 1938 per anar al front.

 

l’escola Milà Gelabert
06.02.2009 | 11.13
A General
L’educació retrocedeix com a valor públic
29.01.2008 | 5.37
A General
Primer de Maig
30.04.2007 | 10.24
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.