L’ apedregament d’ una jove per motius religiosos a l´Iraq posa sobre la taula les particularitats de la religió yazidita, pròpia dels kurds.
?Apedregada fins a la mort?; aquesta és la notícia d? una lapidació realitzada al Kurdistan iraquià en contra d? una jove que es volia casar amb un jove de religió islàmica. La premsa informava que pertanyia la religió yazidita, que practica una rigorosa endogàmia- que en ser trencada ha motivat la lapidació- i, sempre segons aquestes informacions, ret culte al diable. Fins i tot la Gran Enciclopèdia Catalana, diu, amb redactat frívol, que el yazidisme és una ?secta? dins l? islam. I el que és pitjor: a les notícies publicades al premsa s? ha escrit que els yazidites són una secta diabòlica, que adoren el dimoni. Així es fabriquen els prejudicis. També els romans creien fermament que els cristians sacrificaven i menjaven els nens, cosa que després els cristians afirmaven que feien els jueus, alhora que sostenien que els islàmics eren lúbrics, cruels i assassins. Aquests mateixos diaris, glossant la lapidació, han publicat coses tan absurdes i denigrants com que els fidels del yazdanisme no es renten mai, ni tan sols la cara, o que tampoc no es tallen cap cabell o pèl del cos, com si fossin ossos humans. La millor forma de convertir l´atre, l´estrany, l´enemic en no persona, en bèstia- sigui jueu, islàmic, bosni o ?polaco?- és partir d?estereotips i prejudicis.
En aquest cas, l´ adscripció dels yazidistes al culte a Satan és una infàmia que han fet córrer molts islàmics i àrabs- en realitat el símbol de Déu a la terra del yazdanisme és l?àngel, que es representa en forma de paó-, que històricament, han intentat ?incloent-hi Sadam Hussein- exterminar-los, com a no àrabs (kurds) fins i tot enfrontant-los amb els seus germans de nació. De fet, si ho mirem bé el yazdinisme és la religió pròpia dels kurds, i no un Islam imposat de forma violenta. A més, si parlem de lapidacions, és només als països islàmics on es vigent la xaria on encara es practica oficialment. A més, les dones yazdinistes són molt més lliures- malgrat el patriarcalisme dominant- que les islàmiques.
Què diria Sivan, un patriota kurd yazidita que vaig conèixer fa uns anys, i que rea una persona culta, amable i polidíssima?. Em vaig interessar per aquesta religió en ocasió de la recerca per una ponència sobre alimentació jueva per a un Congrés, ja que el yazdanisme comporta, com moltes religions- i la jueva en primer lloc- diverses pràctiques i tabús alimentaris- que en tot cas, són molt menys durs que els de l islam o el Judaisme-. Pràcticament es limiten al rebuig a menjar enciam- ja que diuen que és regat amb aigües fecals- i a la preferència pel bou en contra del xai islàmic. Però el meu amic Sivan, com molts altres yazdinistes cultes, no feia fàstics a una bon plat d? amanida. La cultura també ens pot curar dels tabús.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!