Quan ens ofereixen peix en algun restaurant, segur que hi ha llobarro: aquest ferotge animal s’ ha domesticat, i ara és d’ aqüicultura.
En el famós hit parade de peixos que Josep Pla proposa a El que hem menjat (tan encertat com arbitrari, segons com es miri), el llobarro té el número dos, després del corball. Cal dir que és un peix gastronòmicament famós en la major part de cuines mediterrànies. Parlem, està clar, del llobarro (o llop, com també és conegut) pròpiament dit, ja que es pot confondre amb espècies de nom o aspecte similar. Per exemple, d’ entre els "falsos" llobarros, hem d’ esmentar la baila (Dicentrarchus punctatus), dit també llobarro pigallat, pintat, baileta, o llop, que se sol trobar al golf de Biscaia. Els pescadors de la Costa Brava, també, distingeixen entre un llobarro com cal i un "llobarro formiguer", d’ aigües fangoses i un gust també llotós. El llobarro autèntic (Dicentrarchus labrax), llop o llobina (País Valencià) és un peix que estima les aigües clares i les roques,però també les costes, cales i estuaris, fins i tot d’ aigua dolça, on,sovint, l’ aigua ja no és com cal.Se’l troba, generalment, fins a als 90 m de fondària. Només viu en grup quan és petit; però quan és gran- amb exemplars d’ un metre i uns 10 kg- aquest peix és un voraç llop solitari. Voraç i arriscat: quan fa mala mar, no té cap por d’ apropar-se a la costa, sobretot a l’ estiu, cosa que aprofiten alguns pescadors. S’ alimenta de mol.luscs i crustacis, que és capaç de cercar amb la cua. Estem parlant del llobarro salvatge. Però actualment, aquest peix ja s’ està cultivant amb èxit a les piscifactories. A França se l’ anomenen bar , i també loup,per influència de l’ occità. En anglès es diu seabass o european seabass; en espanyol és lubina. En alemany és Wolfsbarsch, qeu també significa llop. En italià és spigola, la "Spigola al forno" és un plat apreciat- però hi ha diversos noms regionals, com branzino i d’altres. A Grècia és lavráki i a Turquia levrek. També es menja a Tunísia- fregit, acompanyant els cuscús,en forma d’ enfilalls- com a Egipte- etc-, amb el nom de qarus (o qarous, en transcripció francesa), nom procedent de l´ occità i que significa llop. A les costes sèrbies i croates s’ anomena lubin o smudut. A Galícia i a Portugal el seu nom és róbalo (nom que també es diu en espanyol). Diem, també, que aquest peix es troba fins a les costes irlandeses (bair) britàniques i fins a les càlides de Noruega, on s’ anomena hav–âbor. I ja que hem citat tants de noms, no ens estarem de batejar "el rei dels peixos" en bretó drenak, en basc –lupin- i en occità lop, lobàs, etc. I més!. En neerlandès (Bèlgica i Holanda) és zeebaaars , bars en danès i havssabborre en suec. Els pescadors asturians l’ anomenen llubina o robayu i, com en d’ altres llocs (per exemple a Turquia), distingeixen entre el llobarro petit-furagaña- i el gros-robaziza-. Els espanyols també li donen diversos noms: róbalo, lobina, llubaro, magallón i lubina a Andalusia; salmón de altura (la comparació amb el salmó també es troba a Anglaterra) i róbalo a les illes Canàries;robaliza o robaloa a Cantàbria i baila (tot i que és un altre peix, com hem vist). A més, lobina, robaliza, robaloa…!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!