Per als patricis romans, la taula esdevé un escenari teatral, on exhibeixen un efectisme aparatós i truculent que converteix la cuina en un espectacle. Vomitaven, després de menjars-ho…?
Si Ferran Adrià "deconstrueix" la cuina, els romans en reconstruïen gustos, textures i aspectes fent servir aquesta mena d’il.lusionisme òptic (trompe-l’oeil) que , amb el seu gust de nou ric una mica, o força kitsch, els encantava, com veiem a les torres d’ estiueig de Pompeia, no tan allunyades de les dels nostres burgesos a la Garriga, Camprodon o Sitges, i en mantes localitats valencianes. Així doncs, "dissenyaven" plats d’aparat, teatrals, d’ enganyifa, de joc: un plat de carn- o de peix- però, en realitat, fet amb carbassa, peixos que no són peixos, carn que no és carn, verdures que no ho són… Petroni ens ho descriu al banquet de Trimalció. Hi havia tot un art coquinari per fer irreconescible l’ aspecte dels menjars, per exemple donar a un pernil de porc l’ aparença d’ aviram, a unes mamelles de truja (n’ eren molt gormands) l’ aparença de peix. A més, a tota mena de plats- urbi et orbi, fossin de carn, de llegums, de verdures, de fruites o dolós, hi afegien gàrum, la famosa i omnipresent salsa de peix. De nou, res de nou sota el sol: els receptaris de cuina noble i burgesa, de l’ edat Mitjana al Barroc, estan plenes de receptes similars. Incloent la cuina clàssica francesa, fins a l’ adveniment de
la Nouvelle Cuisine, que va recuperar el gust, la forma i la naturalitat de les primeres matèries, massa emmascarades per salses i llargues coccions. No és estrany que, segons Sèneca, els romans "mengen per vomitar i vomiten per menjar". Aquesta Gran Gitarada- estil Grande Bouffe -però, no és res d’ estrany: un enorme i ric burgès català ,que es va fer ric amb la cosmètica infantil i amb la grossa de la rifa, i donava rendabilitat als seus estalvis finançant el paradís comunista,ara dedicat els negocis gastronòmics, hom diu que després dels seus àpats hom diu que se n’anava va vomitar a algun famós balneari- amb algun famós escriptor, també filocomunista- més que per fer baixar la prominent panxa, un "ventre gros" com el del golafre eclesiàstic descrit per Francesc Eiximenis en ple segle XIV. És com l´impúdica l’ anorèxia de l´”esquerra caviar.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
vaya mierda web la mia es mejot