Teniu problemes d’ estómac?.Us proposo alguna solució, que no desdiu d’ una alimentació no solament sana, sinó també digna gastronòmicament.
CUINA PER MALALTS
A l´amiga amb problemes intestinals i que no ha pogut anar a la presentació d’ un llibre
Sempre ha existit la cuina per malalts i, especialment, per les indisposicions lleus de l´estómac. Sobretot quan ve l estiu, les infeccions intestinals, de les més benignes a les més duradores, poden ser corrents. Als receptaris medievals catalans hi ha diversos plats per a malalts, des de brous, “destil.lats” fins a menjar blanc. Arnau de Vilanova, al seu torn, ens proposa tot un repertori de plats per a
la salut. Pel que fa a les afeccions víriques i gastrointestinals, els remeis casolans són també els que sol recomanar el metge: arròs bullit (amb el seu suc), patata bullida aixafada (amb una mica de sal Maldon ja és tot un tec), kèfir, poma ratllada…
Algunes receptes tradicionals porten, justament, l´adjectiu “per a malalts”- una expressió que els pescadors de Llançà, per exemple, fan servir per a designar el peix bullit, en canvi, tan apreciat pels francesos i els nòrdics (peix en caldo curt). Les cuines atlàntics- de les de Gran Bretanya a Galícia i Portugal- tendeixen als bullits- el peix dit a la gallega, o el pop, són simplement bullits-, i en el lèxic gastronòmic francès les “verdures a l´anglesa” són les verdures bullides. Pel que fa al peix i a les verdures, però, són tècniques ben conegudes en la cuina catalana tradicional: a Cadaqués, per exemple, els pescadors hi feien tota mena de peixos, dels blaus als blancs; l´olla de peix, la caldera, el bullit de peix etc., són elaboracions pròpies, respectivament, dels pescadors de
la Costa Brava, de Mallorca i Menorca i d’ Eivissa. Altrament, en el nostre repertori tradicional tenim sopes i bullits suaus considerats per a malalt, però que sempre són bons de menjar: l´arròs bullit- amb un ou escalfat o sense ou i, en general, aromatitzat amb un gra d’ all i un ramet de julivert, a més, si es vol, d’ un raig d’ oli d’ oliva-; l’ arròs de malalt amb una rodella de lluç (que ha de ser fresc!), i, si es vol, alguna verdura per aromatitzar- un tomacó sencer, una ceba, julivert, etc.-, a més del preceptiu raig d’ oli. Justament, peixos blancs i molt digeribles com el lluç o la maire (lluça, llúcera), s´han considerat “per a malalts”- el lluç, a Galícia, fins fa relativament poc era un peix per a malalalts-. També tenim l´alternativa d’ una sopa amb menta, amb ou esfrimolat (batut) o sense, una curiosa delícia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De moment, l’arròs i el puré de pastanaga eren el meu únic recurs, però per casualitats de la vida tinc a casa un ramet de menta. Vaig a veure si rescato un tallet de lluç del congelador i demà almenys dinaré una mica millor. Espero que la presentació fós tot un èxit!