Les normes del "comport" a taula són un preciós reflex de la societats i les seves estructures, motl més enllà de la seva aparent banalitat.
DEL COMPORT A TAULA I DELS MENJARS DELICATS
La litúrgia de l’ àpat- tot allò que anomenem comensalitat,- la matèria que Francesc Eiximenis va tractar a Com usar bé de beure e menjar, llibre important del Terç del Crestià, s. XIV- és una part molt important del gran clàssic medieval valencià Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.
No és estrany que aquest aspecte sorprengués el mateix Cervantes, que no solament diu que és la millor novel.la del món- i la fa salvar del foc-, sinó que, d’ una manera indubtable, s’ hi inspira en escriure el Quixot i, per tant, també hi fa servir el menjar com a reflex de l´ ordre social , de les normes de convivència i, fins i tot, de simbologies religioses i de les relacions interculturals.
En la novel.la valenciana, en efecte els seus autors- Joanot Martorell i la revisió del seu amic,
Martí Joan de Galba- i hi esmenten constantment els convits; el seu començ i el seu acabament, fins a punt que puntuen l’ acció i, a més, hi són descrits com a manifestació del protocol, les bones maneres, l’ amistat, el desig amorós, la jerarquia social, estament o “grau” o la convivialitat entre cultures. Heus aquí, en un fragment recollit pràcticament a l’ atzar, com s’ encadena la seqüència dels àpats: “Aprés lo dinar, fon feta la col.lació de molts confits de sucre. E cavalcaren tots armats ab les banderes del Conestable, corrent llances davant l’ Emperador. Feren un bell fet d’ armes sens fer-se mal. E així anaren fins al camp on solia estar lo Soldà , e ab molt gran alegria se’n tornaren…Com los paregué hora de sopar, en aquell lloc mateix feren la festa, la qual fon molt singular, e foren tots molt ben servits de moltes e diverses viandes” (Cap.CLXII). Col.lació equival a refrigeri o àpat lleuger, normalment de coses dolces i, com veiem- i com veurem al llarg de l´ obra, acció, fets i menjar s’ interrelacionen d’ una forma íntima i inextricable.
A través dels àpats, doncs, podem una lectura força acurada de la societat medieval i pre-renaixentista, de les normes de cortesia i de convivència social i de situacions diverses- menjars a l’ aire lliure, als palaus, als hostals, a les tendes, als mercats. En cap obra com aquesta, segurament, no hi ha reflectit allò que diu el sociòleg Norbert Elias sobre les normes de taula com a reflex de convivència, és a dir, de civilització (The civilizing process, 1939).
Els convits, fins i tot, arriben a puntuar l’ acció, o, com en una obra de teatre, separar-ne els diversos actes o significar preocupació, amistat, distensió, poder: ”Com hagueren posat a Tirant en lo llit era ja gran dia, e lo Rei no havia encara menjat. Digueren al Rei si seria plasent a la majestat sua dinar-se primer” (Cap. LXVII). No és estrany que, en aquest context, la màxima expressió de la festa i de l´ alegria és la taula parada dia i nit: “E diumenge que ve sia manada celebrar festa e sala general que dure tres dies, que les taules estiguen parades nit e dia, e que contínuament trobassen viandes abundantment per a tots aquells qui venir hi volguessen” (Cap.CI). És una mena de país de xauxa, però ben real, segons la novel.la, és clar. Es la representació del poder, la prosperitat i la felicitat, enfront de la lluita contra la fam, evocada per Massimo Montanari en les seves reflexions sobre la fam i l’ abundància (Histoire de l´alimentation, 1996).
Del llibre de
Jaume Fàbrega El convit del Triant. Cuina i comensalitat, de l´Edat Mitjana a Ferran Adrià. Premi St. Miquel d’ Engolasters d’ Assaig Literari.Lleida, Pagès Editors, 2007 (novetat).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!