FESOLS O MONGETES?

 

LA FESOLADA DE SANTA PAU

A Catalunya, un dels productes més consumits, i base de grans plats tradicionals, com la Botifarra amb mongetes, són aquest llegum, les mongetes o fesols. Però n’ hi ha un de molt poc conegut- llevat d’ alguna comarca, alguna del País Valencià i una mica a Mallorca i Menorca-, que és el fesolet. Atenció, si el voleu anomenar, feu-ho en diminutiu ja que , malgrat el que algú creu, tossudament ( i ho dic perquè hi he sostingut discussions,  amb gent  de la Selva i el Gironès que dels fesolets en diuen fesols, que reitero, és una cosa errònia). “Fesol” és una paraula genèrica per anomenar les mongetes, dites, per tant, també fesols (Garrotxa, País Valencià, Tarragona…), fesoles (Baix Empordà), etc.Per això les magnífiques mongetes de Santa Pau són, segons la IGP, “Fesols de Santa Pau”. Cada anys s’ hi celebra la Fira del fesol” i la “Fesolada”, coincident amb la Fira de Sant Antoni (21 de gener). S’ hi poden degustar delícies com els Fesols de Santa Pau amb oli verge d’ oliva, la Crema de fesols amb salsa americana, gambes i trompetes de la mort, la Coca de matafaluga amb fesos, la Trufa de xocolata blanca amb fesols, els Volcanets dolços amb fesols, els Fesols amb calamars,el Civet de senglar amb fesols, els Fesols amb botifarra esparracada, els fesols amb salsa de carn, la Patata farcida amb fesos i un toc de ceps, els Fideus de peix amb fesols, els Fesols amb sèpia, els Fesols amb botifarra vermella i alls tendres, l´Amanida de fesols amb verduretes confitades, peix fumat i vinagret de cítrics, els Fesols amb tripa de bacallà, els Fesols amb cloïsses i hummus…

Al Pla de l´Estany en diem mongetes de Santa Pau; però els meus avis, que havien emigrat de la Garrotxa, encara en deien fesols.  Fesol també es diu a llocs de Tarragona, la Ribagorça, arreu del País Valencià i a les comarques de Tarragona. A casa, a pagès, en menjàvem sovint, sortit de l´olla o bé amb cansalada o botifarra de perol.

Hi ha una mena de fesol (Dolichos melanophthalmus)  que ja existia al temps dels romans, per tant, no va venir d’ Amèrica i no s’ ha de confondre amb els frijoles caribenys (negres o vermells) com sovint es fa. Els fesolets els retrobem als Estats Units i a alguns països del Magrib, de l´Àfrica subsahariana i d’ Orient. A Cuba són els “frijoles de careta”, a Mèxic i Texas els frijoles de carilla. A Cuba en feien bunyols,reduïts  a puré. També és popular a Portugal, amb el nom de feijâo frade- fesol frares, que es relaciona amb el nostre monget (per la combinació monacal de negre i blanc), que va fer que quan va venir un nou llegum d’ Amèrica, molt més productiu i que el va substituir, sen digués, tant en català com en occità, mongeta. A Portugal, a casa de l´amic Abrantes, de Braga, hi he menjat una agradable amanida amb aquest fesolet molt agradable, amb tonyina. Els nostres pescadors- com explico a “La cuina marinera de la Costa Brava” també combinaven els mongets amb anxoves, escabetx, peix fregit, etc., a part de la incommensurable combinació amb rostes o xuies i, sobretot, la botifarra de perol.

El fesolet és el llegum amb més noms, cosa que indica la seva antiga popularitat. Fesolet, fesolí, monget- al Pla de l´Estany i el Baix Empordà-, fesol de l´ull negre, caragirat, escurçatites i sabatetes de puta (les àvies de la Garrotxa creien que eren una menja afrodisíaca), armilla de senyor, guixó (Menorca),fesol de careta (País Valencià, Tortosa), fesols banyolí etc.

Aquest llegum està força assegurada en algun comarca, però molt localment, i al Pla de l´Estany encara és de consum corrent, en bona part per la presència de l´emigració africana, que en compra. Encara no he vist cap dels grans cuiners catalans que l´hagi fet servir, cosa que, per exemple, seria impensable a Itàlia i fins i tot a França, molts més sensibilitzats que nosaltres a l´entorn dels productes específics (gràcies en bona part a l´Slow Food).

FIDEUS  AMB COSTELLÓ, BOTIFARRA NEGRA I  FESOLETS

Un recepta  que se solia fer quan havien sobrat alguns fesolets bullits (dits també fesols menuts, banyolins, mongets, fesols de l´ull negre etc.).

Ingredients

3 o 4 talls de costelló  (costella de porc) per persona

2 talls de botifarra negra prima per persona

400 g de fideus gruixuts

100 g de fesolets bullits

1 ceba

3 tomàquets de penjar (si és hivern)

oli

aigua

sal

Elaboració

Feu sofregir els talls de costelló. Hi afegiu la ceba ratllada, comenceu a sofregir-la i hi afegiu el tomàquet ratllat. Quan el sofregit estigui a punt hi afegiu els fesolets, hi feu donar uns tombs, hi afegiu l’aigua bullent i hi tireu els fideus: ho deixeu coure uns 15 minuts, o el temps que indiqui el paquet; uns minuts abans de servir-lo, hi tireu els talls de botifarra. Abans de servir-los deixeu-los reposar un parells de minuts.

Notes

El mateix plat també es fa amb arròs.

Antigament es feia servir “costelló confitat” o tupina, d’ un gust inigualable

S’ hi poden posar uns ramets de bròquil o coliflor.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *