Isaac Peraire Soler

Abans d’ahir, malgrat estar esgotat en motiu de la festa major, vaig seguir el partit Rússia-Espanya. Em sentia rus i, com a tal, volia que guanyés el que en aquells moments era el meu equip.

Són moltes les sensacions que em provoca el fet que Espanya arribi a la final de l’Eurocopa. Sensacions totes, negatives. I això des del principi. El que també em molesta profundament és que es jugui amb la passió pel futbol d’infants, joves i grans que etziban-te l’argument “no barrejo la política amb el futbol“, tenen arreglat el tema. És a dir, nosaltres no podem barrejar-hi política (entraríem a debatre què vol dir política i fins on arriba) però els espanyols sí! Quines penques. A més, ens ‘maneguen’ (per no dir paraules més gruixudes) esportivament-políticament tant com poden i encara després els hem d’anar a aplaudir?? És que el tema és gruixut eh! És allò de “cornuts i pagar el beure“. Com vaig repetint, a mi mentre no em deixin sortir de l’armari (aprofitant aquest simil, ja que avui és el dia de l’orgull gai) nacionalment parlant, i deixin a la meva nació expressar-se també en el terreny de joc, no podré estar content que Espanya aconsegueixi èxits. No només no podré estar content, sinó que cada triomf seu m’insatisfà produnfament. Mentre ells vagin contra meva, no m’agradarà que guanyin res. (hi ha més…)

Entrant al partit de l’altre dia, els comentaris de Cuatro m’eren gairebé insuportables! Però fèia un esforç i pensava: ‘són espanyols… i són així!”. Vaig fer-me el valent i vaig aguantar fins el final.

Comentaris totalment ofenosos. “Copa de Europa de Naciones”, anaven dient. És que, a sobre, són MENTIDERS!!! A més, aquest tal Camacho que va fracassar estrepitosament al capdavant d’aquesta mateixa selecció, donava lliçons. Quina barra!!

Un sms del meu germà després del primer gol dèia: “trankil, nkara no som enlloc! Només te’ls has d’escoltar i ja se sap com són…”. Des de BCN, en el mateix moment, un soci pradenc el barça m’escrivia: “i jo pagant-li el sou amb ell (Xavi) i l’Iniesta perquè se la rasquin tot l’any menys ara… “.

Al final del partit, bany de futbol i tres gols al sac van fer que Espanya aconseguís el passi per la final; i un sms del mateix soci pradenc del Barça que m’enviava un: “aquí a BCN és per tirar-te del tercer pis”. Només la passió turca (més o menys aposta meva des de l’inici) podia vèncer aquests espanyols. Alemanya, millor que m’equivoqui, no guanyarà.

A Prats, un balcó lluïa la bandera russa. La foto n’és la prova. Ara, sóc alemany (per molt que no m’acabi d’agradar…)

*Aquest post el volia publicar ahir, però per motius tècnics no vaig poder. La tempesta que va caure després del Rússia – Espanya, i que va deixar trenta litres al Soler i rodalies (als altres llocs no ho sé) debia provocar alguns estralls. Es prou significatiu el moment en què va arribar aquesta estiuenca tempesta…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!