Ahir el Barça va segellar el seu pas cap a la semifinals de la Copa del Rei. I ho va fer davant el que segurament ha estat el millor Madrid dels últims anys, però sense quedar exempt de realitzar entrades brusques i en ocasions joc no prou net. També van demostrar no saber perdre, una
Ahir el Parlament de Catalunya va entregar la Medalla d’Honor, en la categoria d’or, al més que entrenador del Barça Pep Guardiola. Mireu i escolteu aquí les intervencions de Pep Guardiola i de Mònica Terribas. Van intervenir més persones (Evarist Murtra, David Trueba -en off- i el President Mas i la Presidenta De Gispert), però
Unes emocions que feien imaginar que tot plegat potser no era real. Semblen reiteratius ja tots els adjectius que poden merèixer ser usats per descriure el que vam veure i viure. És que, sincerament, no sé com descriure-ho. (segueix llegint…)
Sona a tòpic, però els qualificatius s’acaben. Campions per tercer any consecutiu. Cinc lligues en set anys. El torneig de la regularitat. Prepares, treballes, jugues, guanyes. Un equip, una gent amb ganes, dedicació, passió. Uns colors que estimes, un club que et dóna suport. Una afició que respon (perquè treballes i jugues bé, clar). Hem viscut
Un bon equip. Bona base, anys de feina. Amb incorporacions, reubicacions. Sense pressa. Ben situats. Havent perdut pistonada en l’anada, però convençuts de remuntar a la tornada. Col·locació. Mestratge. Preparació. Arriba el dia. Rematades, ocasions. Algun que altre gol a pròpia. Però fermesa. Recordes allò de la feina ben feta no té fronteres, ni té
La tradició diu que els partits de futbol es fan llargs i feixugs. Sobretot comparat amb la intensitat que poden tenir els partits de bàsquet, futbol, handbol, hoquei, futbol sala… que estan fins l’últim segon lluitant per la victòria. Si bé és cert que a vegades al futbol això també passa, el Barça ha fet
El món del futbol ens domina. I avui els “amants” d’aquest esport estarem pendents de la gala d’entrega de la Pilota d’Or. A Can Barça l’atenció és especial, i el motiu és justificat -molt justificat!-. Tres jugadors formats al planter opten a aquest preuat guardó -Messi, Xavi, Iniesta-. Pel cantó dels entrenadors Guardiola, Mourinho i
El triomf d’un estil que no para de donar-nos alegries. Una darrera l’altra. On és l’aturador? No es veu ni en l’horitzó. Històric. Sembla no tenir límit. Això d’ahir no es pot explicar. Va ser tant emocionant. Tanta superioritat, tant bon joc. La Sala Polivalent de Prats estava plena de pradenques i pradencs vivint intensament
Ell ens va ensenyar que en els temps moders futbol i espectacle no estan renyits en absolut. Llàstima que va durar poc, però aquell equip va fer grans gestes. L’aposta de Laporta i Rosell amb un tímid i poc conegut Rijkaard era difícil. No va començar bé (quin mig any vem passar!) però tot va
Un mes després de la manifestació del 10 de juliol a Barcelona (comentari a Vilaweb), val la pena parar un moment i donar-hi algunes voltes. Primer de tot, constato que no podem pretendre que amb un mes hi hagi hagut grans canvis. Amb un mes de temps, poden passar moltes coses, sí, però és evident que
Sota aquest mateix títol vaig escriure ara just 4 anys enrere (veure post) sobre el mundial que es jugava a Alemanya. Ara, torna a disputar-se un Mundial, aquesta gran festa del futbol, que m’agrada seguir constantment i saber dels resultats. Però quedes frustrat, simplement perquè no hi podem jugar nosaltres. No ens deixen participar-hi. Com
La prèvia del partit era vibrant. Es respirava molta empenta (també missatges pessimistes). La Sala Polivalent de Prats havia desbordat les previsions que havíem fet (el primer cop parlàvem que ens donàvem per contents superar la cinquantena de persones. Doncs érem prop dels 300). Estavem disposats a viure una nit històrica. Però el què més va
Doncs sí. Fa poquets dies que va sorgir la proposta i vem posar mans a l’obra. Sobretot gràcies a la idea i la feina de dos actius germans pradencs i barcelonistes (un pèsol a qui n’endevini el nom!), vam moure fils per fer realitat la remuntada i posar el nostre gra de sorra podent presenciar-la tota la
No sé pas si en som conscients. Venim de guanyar tot el què es podia guanyar. Venim de practicar un futbol sovint immillorable. Venim de demostrar que les coses de casa poden triumfar i ho fan amb orgull. Venim de crear èpica. Venim de convèncer. Venim de vèncer. I anem a guanyar-ho tot. I ho fem contraposant-nos a
Avui és dels dies que agrada parlar del Madrid. Repassar la premsa esportiva i la generalista també, és un gran i distret exercici. Només de llevar-me, encara tot bastant blanc, pel carrer ja he sentit que en parlaven. I una perla: “el Madrid en el futur serà un gran equip!”. Culpable? Pellegrini. De moment, res