Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Em considero roig, ideològicament roig (per les connotacions que s’entenen al pronunciar aquest mot). Però els espanyols, fins i tot els més ‘blaveros’, s’han apoderat d’aquest adjectiu (somos rojos) i avui estan contentíssims. Jo, contràriament, em sento ferit. Avui hem perdut. Repeteixo el que vaig escriure a l’anterior post: mentre ens impedeixin competir a nosaltres també (en bona part -o totalment- els catalans no ho podem fer com a tals per culpa seva) no puc estar content pels seus èxits.
“Oh, és que jo vull que guanyi la selecció espanyola pels jugadors”, ens hem hagut de sentir aquests dies. I és que, nosaltres ens trenquem la cara per la causa i ells es poden vendre tranquil·lament per un títol esportiu, personal, col·lectiu… digueu-li com vulgueu! També necessitem esportistes professionals compromesos, fins llavors, ho tenim magre. (hi ha més…)
Hem seguit la final de l’Eurocopa (que ens ha deixat coses bones, també; recordeu Turquia, per exemple) al Bar de la piscina de Prats. Majoritàriament alemanys (algun espanyol per allà al mig). Hem mantingut l’esperança fins al final, però no ha pogut ser.
Ara tocarà aguantar (ja he rebut algun que altre SMS i alguna trucada), i seguir explicant, reivindicant, treballant… i tal i com he anat repetint des del xiulet final: LA LLUITA CONTINUA!!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com ja t’he dit!
Mai plou a gust d tothom…
arribara algun dia, que podras disfrutar els titols amb la selecció que et sens identificat, segur, però de moment, toca aguantar. Jo, diguessim, em quedu en un lloc neutral, i t’ho dic de veritat…. po enffi!
Ens veiem Yitzhak!
Ja entenc que emprenya, però la única cosa que et puc dir ara mateix és que guanyen cada 44 anys. Mentrestant, aviam si espavilem tots plegats. Apa, passa cau cap el llit i no et facis mala sang, que demà tindràs alguna bona recompensa… Nanit!
Conseqüència de la victòria de la selecció espanyola de futbol, el servei del telèfon d’emergències 112 a Catalunya, ha rebut durant les 5 primeres hores següents a la fi del partit, una considerable quantitat important de trucades relacionades amb incidents, crema de contenidors, baralles i agressions per tot Catalunya, en especial a Terrassa, Reus i rodalies de Barcelona.
Podeu trucar al 112 i corroborar aquesta informació
Tranquil… Arribarà el nostre dia, la independència és imparable.
http://revistamortahamort.blogspot.com/
Només dir que porto algun adhesiu de caire catalanista al cotxe i, ahir, tot coincidint pel carrer amb els qui celebraven la fita, vaig témer per mi (ja no pel cotxe). Hi ha molt espanyolet incívic i es veien escenes dignes de 40 anys enrere. Vergonya!
Isaac!
Personalment, estic delgut per la victòria, i no nomès per la victòria, estic dolgut perque ha guanyat una selecció veïna, que no ens deixa tenir selecció pròpia ni país propi, i a més em de pagar un rei q viu la mar de bé. Molta gent em diu que no barreigi politica amb els esports..però..anar per espanya? realment me de sentir identificat am el toro d’Osborne??..realment e de anar per una selecció q em perjudica??..q vaaaa..no mi sentuu gens identificat, sok i som catlaans, i com q ells ens putejen..encara els iem de anar a favor??
Realment ara es veu qui es català i qui no, i quan Catalunya jugui mundials i haigi algu q abans aigi anat per espanya que animi catalunya es ben bé qe no té dos dits de front..
Isaac, la lluita continua!
||*||
A Barcelona tot eren banderes, pitades, petards, crits de joia, més banderes, autobusos pitant… per refregar-nos la victòria. No t’enganyis, no van a favor d’Espanya sinó contra els catalans !!
Espero que algun dia poguem aplicar allò de… qui riu últim riu millor.
Estava ja al llit i escoltava les ressonants bocines, crits i celebracions “d’alguns”, bé, jo diria que eren “masses”!! Amb el coixí m’apretava les orelles per no sentir…
Quin mal de cor!!
A joderse, envidiosos polakos. Y Xavi Hernández lo gritó: “Viva España”
Clicant aquí podeu veure i escoltar les paraules de Xavi. Val la pena tenir-les en compte per saber amb qui ens juguem les garrofes.
Ens calen jugadors amb compromís. Sembla que de moment ja en tenen, però no pas tal i com a alguns ens agradaria.
Després de sentir Xavi ahir ja no tinc paraules…em queixava de la diferència de rendiment que tenia en el Barça respecte la selecció espanyola i ara em diu això…
Què em de fer quan es posi la samarreta blaugrana el dia de Gamper?
Atenció el poema que ha fet el JM-Bru
Clica aquí
“No cura, però reconforta”!!!!
Aiiiixxx em sembla que estem treient les coses de lloc:
Molt bones Isaac!
Com b ja et vaig dir l’altre dia a la pista de la fasina, no etic totalment d’acord amb tu.
Pk, em fa molt de malt k una persona com jo k m’agrada molt l’esport i disfrutu amb l’esport, i hagi altre gent k pel mitg i posa la politica!
Si la gent es mires l’esport com mel miro jo, segurament i totalment segur k Catalunya tindria selecció, pero tant els Espanyols com els Catalans i posen la politica pel mitg (dic “els Catalans” i no nosaltres els Catalans pk jo no posu politica a l’esport) i aixo fa k ens donguin pel cul a nosaltres, els Catalans!
Per altre vanda nomes dirte k Espanya a fet una gran Eurocapa i per a mi s’en afisionat el futbol, és maraxia guanya!!
Vinga Krak ens veiem!
Toni Tesghiti Deseuras
Bona tarda, company!
Hi ha molta gent que diu que “no hi hem de barrejar la política”… que no hi hem de barrejar la política? va home va! L’eurocopa es un torneig en què cada equip representa a un estat, i els estats són política!
Siusplau, que algú em comprengui: A mi, aquesta selecció espanyola no em representa. Mentre ens impedeixin als catalans ser representats a nivell europeu i mundial, jo no els puc recolzar. M’ho impedeix la meva consciència. Mentre Espanya vagi pel món dient: mireu que nacionalistes i patriotes “som” “tots” els espanyols! i seguexi amagant la sens dubte existent plurinacionalitat, a mi, no em representen. Mentre la els espanyols segueixin celebrant els seus èxits amb símbols franquistes, a mi, no em representen.
Però no hem de defallir, la lluita continua.
Salut i empenta!