Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Respira i utopia. Segurament són les paraules més repetides avui pels culés, i pels diaris esportius. El Barça està a semifinals del torneig de clubs més important del món, i és un dels quatre milllors equips d’Europa. Costa de creure, però és cert.
La primera part no la vaig seguir per la tele. Només els últims deu minuts escoltant la retransmissió del Puyal, enmig de flaixos del I will survive, cosa que em va semblar no massa escaient pel tipus de retransmissió que fan els de Futbol a Catalunya Ràdio. Entre les lamentacions de la persona que més partits del Barça ha retransmès, explicant-nos el mal paper que estava fent el Barça, les poques ocasions, el joc lamentable, etc. va cridar l’accidentat gol de Touré Yaya. L’heroi de París va ser el Belleti (qui ho havia de dir!) i el que ens permet el pas a semis ahir, va ser el Touré! Ja veus! (hi ha més…)
Total, que la gran diferència de la final de París a la d’aquest any a Moscou, és que el dia que la vem guanyar era ja el cinquè cop -si no recordo malament- que els culés havíem anat a Canaletes!! R-fel, Ruspy, Crivi & Cia ho deveu recordar… En canvi ahir, dubto que algú anés a Canaletes ahir la nit per celebrar la classificació per semifinals. Símbol inequívoc de la passió que despertava aquell Barça, en comparació a la d’aquest.
En tot cas, jo confio en poder veure que el Puyol aixecarà la tercera. No seria el primer equip continental que guanya la Champions després d’una temporada convulsa, i sense haver fet un brillant paper a la seva lliga.
La frase que encapçala el post la va deixar anar el Roger (maldita) quan ja era ven avançada la segona part. El Txabié es va afanyar a donar-me la idea que era ideal per titular un article al bloc. I així ho sóc fet.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Isaac, tens raó noi!
La Champions, deixant de banda l’any que la va guanyar el Barça i algun altre any, mai l’acostuma a guanyar l’equip que millor joc practica al llarg de la competició.
Fa 3 anys crec, la va guanyar un Liverpool que va patir Déu i ajuda per superar la fase grups. I al maig, campions. I així tants!
La veritat és que guanyar-la seria una entrada d’aire important, però no seria bo enganyar-nos i seguir donant oportunitats a un bloc que ja n’ha tingut masses. I a l’hora de fer balanç sempre són els mateixos els que han acabat donant la cara, si bé a l’hora de repartir la glòria són els últims (Valdés, Xavi, Iniestinho,…)
I és que és difícil apoiar l’equip quan el problema és d’actitud.
I si noi, recordo aquelles nits boges a Canaletes. Quanta nostàlgia…