Tot això són pel·lícules

bloc sobre cinema en català, dvd i coses...

24 de juny de 2008
DVD. Films internacionals amb opció VC i/o VOSC
0 comentaris

‘Parking 2’: sadisme a l’aparcament

Amb un títol amb equívoques connotacions de seqüel·la, Parking 2 arriba al seu mercat natural: el del DVD de lloguer. Producció d’un dels revulsiu del darrer cinema slasher, el francès Alexandre Aja (Alta tensión, Las colinas tienen ojos), està dirigida pel debutant Franck Khalfoun, qui sap mantenir la tensió d’aquest fosc conte de nadal, ideol·lògicament dubtós però intens.
Angela és una dona jove, addicta al treball, que intenta enllestir la feina per anar a sopar amb la seva família en la nit de nadal. Abandonar l’edifici d’oficines on treballa es convertirà en una tasca impossible: el cotxe no arrenca, les portes no s’obren… i l’encarregat de l’aparcament, inquietantment amable, resultarà ser capaç de tot, inclós el segrest i l’assassinat, per demostrar-li que mereix l’oportunitat d’una cita nadalenca amb ella. El festival de patiment, sang seca i angoixes fredament il·luminades en espais (literalment) suburbans està servit.

L’actriu Rachel Nichols s’entrega per donar vida al ratolí de la funció, una dona professional i independent atacada pel paternalisme d’un mascle desquiciat que no para de dir-li que només la vol ajudar mentre la segresta, emmanilla o electrocuta. Parking 2 (P2 a l’original, en referència a la planta de l’aparcament on el psycho de torn té la seva oficina) resulta un voyeurístic espectacle de sadisme i violència més psicològica que física, bastant desagradable en representar una desviadíssima passió amorosa. Sorprenentment, però, Khalfoun sap optimitzar el limitat esquema narratiu que se li planteja (pràcticament és un u contra u sense personatges secundaris, en l’espai ampli però erm de les plantes d’aparcament buides), i signa una obra de considerable intensitat. Si s’entra en el joc i s’assumeix l’enfocament visceral i epidèrmic de la proposta, en resulta un visionat dessassossegant, capaç d’arrossegar narrativament.

Els més analítics li podran atorgar cert valor com a mirall deformant de les inseguretats i les neurosis de l’home urbà contemporani, habituat a la solitut i a veure passar de lluny dones que (horror!) semblen més independents i més fortes que un mateix, i no reparen en aquell que les mira. Però la banalització de tot plegat amb pinzellades d’humor negre no ajuda a prendre’s seriosament una aventura concisa i directa on la forma ho és tot, que es limita a apel·lar amb efectivitat a les emocions més primàries.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!