En ocasió de l’edició en DVD i Blu-ray d’una nova versió de ‘The crazies’, vaig publicar al número 222 del setmanari Directa un text sobre aquest film, sobre l’original en què es basa, i en general sobre l’influència perdurable del realitzador George Romero (La noche de los muertos vivientes) en les ficcions apocalíptiquesPoques vegades el
La setmana passada vaig seguir les projeccions de films d’Europa de l’Est ofertes dins del Festival Internacional de Cinema D’Autor de Barcelona. Transcric la crònica corresponent publicada al setmanari Directa. Contemplacions des de l’Europa excomunista El passat dia 8 de maig va concloure la primera edició del Festival Internacional de Cinema D’Autor de Barcelona, que
Durant uns dies, els aficionats al cinema de Barcelona han sortit de la melancolia gràcies al nou Festival Internacional de Cinema D’Autor. Per uns dies, no importava el conservadurisme d’exhibidors i distribuïdores, i s’ha pogut gaudir (en pantalla gran!) de joies com Meek’s Cutoff, un tan atípic (per contemplatiu) com antològic (per intel·ligent, per interessant)
Al número 1.001 del setmanari El Triangle vaig publicar la segona entrega d’un díptic sobre la productora Kaplan. Se’n va parlar molt arran de la presumpta compra de vots pels Premis Gaudí, però la seva llegenda negra inclou afers molt més rellevants.Kaplan en el punt de mira.Fa dues setmanes va esclatar la polèmica al voltant
El passat mes de gener vaig publicar al setmanari El Triangle un parell d’informacions sobre la productora cinematogràfica Kaplan, de Salomón Shang (El asesino a sueldo, Reencarnación). El primer, del dia 24, duia com a títol Thriller a l’Acadèmia de Cine. Thriller a l’Acadèmia del CinemaAbans de la gala dels premis Gaudí, diversos mitjans van
Una pel·lícula amb dos directors, dos parts ben diferenciades, i dos estils visuals fortíssimament contraposats. Mentre visionava el film, el crític que signa aquestes línies pensava que una elecció tan radical és discutible, i dificulta (impedeix?) que en pugui resultar una obra que es consideri rodona, perfecta. No s’imaginava, però, trobar publicades opinions tan en
Amb el retrocès comercial del suport DVD, la majoria de les editores videogràfiques duen una política de llançaments cada cop més conservadora. Per això és especialment benvinguda la recuperació d’Un cos al bosc, l’única (i molt recomenable) obra de ficció del Joaquim Jordà madur. L’ha editada Filmax amb el seu títol castellà, Un cuerpo en
Tres dies amb la família, Garbo, l’home que va salvar el món i Las dos vidas de Andrés Rabadán van ser les principals triomfadores. REC 2 va ser la cinta més premiada, amb quatre guardons tècnics. Molt poques sorpreses van esdevenir en la segona edició dels premis de l’Acadèmia del Cinema Català. Com s’esperava, la
Amb Internados (Amazing!-Manga Films, 2008) el director de Destino final 2 presenta en societat el malvat doctor Burke, una mena de Freddy Krueger amb bata de doctor especialitzat en la cirurgia cerebral sense complexos. Una correcta factura visual i l’intent d’història a les futures víctimes no eviten que la narració resulti un xic rutinària.David R. Ellis
S’edita amb uns quants anys de retard aquesta curiosa intriga, el principal enemic del qual poden ser les expectatives. Res a veure amb el neoslasher d’Alta tensión: ¿Quién mató a Bambi? és un film de suspens a l’europea, lent i lacònic, amb alguna pinzellada estetitzant. Isabelle és una estudiant d’infermeria en pràctiques, afectada per uns
Val la pena acostar-se al cinema per veure ‘Tres dies amb la família’, l’òpera prima de la barcelonina Mar Coll. Protagonitzada per Nausicaa Bonnín i Eduard Fernández, la pel·lícula és una mostra de cinema europeu possibilista, dramàtic sense melodrama, contingut sense resultar eixut. Riscos moderats i accessibilitat sense donar les coses mastegades, doncs, en una
Recupero un text publicat al número 121 del setmanari Directa, en ocasió de la comercialització en DVD de dos pel·lícules pioneres en el tractament de la malaltia de la sida quan aquesta encara era considerada una veritable condemna a mort: Las noches salvajes (Pride Films, 1992) i Vivir hasta el fin (Avalon, 1992).Als principis de
Enjogassador debut dels premis de l’Acadèmia del Cinema Català. Potser aprofitant que la collita de l’any 2008 ha estat molt més fluixa que la dels dos anys precedents, de les votacions ha emergit un guanyador radical i anticomercial: El cant dels ocells, d’Albert Serra. Tota una novetat respecte a les dues darreres edicions dels Premis
Ha arribat al mercat del DVD de lloguer Body armour (DeAPlaneta, 2008), telefilm coproduït per Televisió de Catalunya que compta en el seu repartiment amb Til Schweiger (Driven), Chazz Palminteri (Jade), Lluís Homar i Cristina Brondo. Ja estrenat a TV3 sota el títol de Defensant l’enemic, es tracta d’un modestíssim thriller, carn de videoclub, que pot despertar
Fa unes setmanes el setmanari Directa va publicar-me un article on parlava d’un dels herois d’acció més paradigmàtics dels anys vuitanta, Rambo, i de la saga cinematogràfica que aquest ha protagonitzat. Dedicava especial atenció a John Rambo (Manga Films, 2006), l’imprevist (i sorprenentment aconseguit) retorn de l’antic soldat recentment editat en DVD i Blu-ray. Recupero el