A vegades escric/ A veces escribo/

Vas pensar que la vida era una avinguda sense piano ni el teu músic. Comptes 1, 2,3 mentre la vida set’ planta i et pregunta quan ho tindrem? No hi ha respostes. No hi ha buit. Un hivern emprimaverat és l’únic que et puc dir. Veig una costa, la catalana, noto la sorra. Un estiu on tot passarà i res més fingiràs que el teu primer ball. Una Barcelona es disfressa mentre intenta trobar el seu amor. Una ciutat que emmudeix mica en mica mentre aquí ens anem fent mal. Baixaré el carrer muntaner mentre la vida se’m fa més fàcil al teu costa. Escriuré a raig sense pensar el demà i t’estimaré fins on em deixi. Un taxi em xiula i jo el miro mentre somric i penso que encara estic viva. Ho teníem tot. Ho hem perdut tot menys aquella cura de fusta. Has enterrat una i una salvaràs. Només hem de pensar en això , punt i coma. Em paro en l’instant en què et veig acostada en la teva finestra del carrer Còrcega. Sé que penses en ell, en aquella merda de plaça, en aquell ball que us devíeu i que mai ja tornarà a sonar. No et quedis quieta, respira i cuina. Tot té un sentit i jo tel trobaré mentre oloro una primavera avançada i amb aires de gardènia. Mai m’han agradat les flors, o potser sí, què més dóna si només fan olor. No tinguis pressa. Penja les ballarines i treu la pols al davantal que et fa por. Un fogo, dos fogons, tot fa xuf xuf a la cuina mentre tu encara no saps que aquelles receptes faran el seu ball. I la iaia em mirarà amb els ulls plorosos. T’hauré fet una novel.la. La teva . La nostra. Tu i només tu m’has donat aire. Però mentrestant seguiré escoltant aquella cançó i visitaré a la meva castanyera del carrer Aribau ,que ha decidit no desfer la paradeta fins que vingui l’hivern de veritat. I giro per aquella avinguda, on vas perdre el pianista i aquell músic que et feia gelar la pell freda. Un ball sense retorn. Una pell blanca. I ara em quedo quieta, plantada mentre els cotxes m’arrosseguen i jo el veig. I aquelles notes de do re mi fa sol ressonen dins del meu pit mentre entenc tot el que us va passar. Un record acceptat i retrobat. De moment és el que et puc donar. Una vida. Un ball i un davantal. Per avui plego mentre els cotxes passen i el músic no em deixar de mirar.

LA MEVA CANÇO PER AQUESTA ENTRADA