A vegades escric/ A veces escribo/

Un sol dia sense sol. Un nadal amb un fum fum esmunyit. Un trencaclosques que no saps obrir. La taula segueix parada. Una espelma t’observa mentre una bola de nadal cau de l’arbre. La copa de vi no l’acabes. Veus passar un altre 25 d i ja no sents aquelles pessigolles i menys olores l’hivern. La vida a vegades no saps com funciona i creus que aviat tot s’acabarà. Però la coma sempre apareix sota el punt, i tot continua. Avui no tens ganes ni de torrons ni de nadales. No saps on és el teu cap. Si aquí sobre aquesta taula de nadal o passejant per Cadaqués pensant amb una Laura que ni balla ni cuina. I comptes 1, 2, 3 i torna el ritme d’aquell vals que mai vam ballar ni ballarem. Una platja et convida a brindar pel que ens queda i no vols saludar ni a les estrelles ni a la lluna. Simplement, no vols res. Un amor que no recordes, esborrat i oblidat. Però tot segueix aquí , entre les teves quatre parets i en el teu cor trencat.  Seus en un banc, i saps que ja mai més arribarà, mai mes el somriuràs, mai més tindràs pessigolles. Tot es va acabar en una plaça. I tot va començar en aquella plaça. La vida té aquestes ironies penses mentre remenes els galets. I fas veure que escoltes les anècdotes familiars que repeteixen cada any. Avui , la Laura no hi és, ni vol ser-hi. Ja no saps qui és. Ni si et podràs retrobar. Fa massa temps que no sents.  Sé que no tic dret a dir-te res. Però un altre nadal me’n recordo de tu mentre la vida em passa i jo la faig passa. Comptaré 1,2,3 per torna a agafar aire, i passar el dol. Un nadal sense fum fum és ja el que em queda. Res més.