A vegades escric/ A veces escribo/

DE JOAN MARGARIT…

HORARIS NOCTURNS

Estic dormint amb tu i sento passar els trens.

Em travessen el front els llums de les finestres

estripant el vellut blau fosc d’aquesta nit.

L’estona de silenci em deixa un llum vermell,

la nota a un pentagrama de cables i de vies

obscures i lluents. Estic dormint amb tu

i els sento com s’ allunyen amb el soroll més trist.

Potser m’he equivocat no pujant en un d’ells.

Potser l’últim encert és -abraçat a tu-

deixar que els trens se’n vagin en la nit.

Amb moltes ganes d’escriure i poc temps per estudiar…gran poema amb un gran encert…

El 7 de juny votem per la SOLIDARITAT DELS POBLES…