A vegades escric/ A veces escribo/

Oleeee…et dius mentre puges collserola. Tens una moto i un casc…la vida te l’han pres. I et fa por pensar en el que ets i el que voldries ser. Tota l’endogàmia està voltant per Barcelona. Ruptures i compromisos fan de tot un nus al teu estómac. I no saps assimilar tanta alegria amb un punt de pena. Espanya serà intervinguda. I a tu la gramàtica et té intervinguda amb punts d’interrogants mentre la gent va mediterranean i els semàfors vermells es converteixen en dracs sense princeses. Es estiu i jo no tinc calor. Una aspirina sota l’hospital. Tot fa fum per les barricades del seu cor i no trobem respostes a res. Un futur sense nom. La por ja està dins de casa i que serà dels somnis? De moment no deixaré d’escriure per molt estigma que tingui, de moment les paraules trencades seguiran voltant per aquest mon desordenat, amb rescats incontrolats i gent que és morta voltant per la ciutat. De moment m’amagaré dins de l’ordinador. La por està a flor de pell a dins i fora del metro.