Egunkaria lliure!
per la llibertat d'expressió, ni sordes ni mudes ni cegues
McCarthy al País Basc
L’any 1998 que dóna nom al sumari va inaugurar -dècades després que McCarthy fes estralls des de Wisconsin- la particular Doctrina de Seguretat Nacional Mayor Oreja: pal a tot el que es mogui i a pals amb tot, fins i tot amb la pastanaga. Fet i fet, abans de l’11-S i l’11-M, Aznar ja havia estrenat l’època de la obsessió securitaria, el control panòptic i els rigors reticulars de la vella guerra contra la dissidència. Com Millán Astray: “extirpar el càncer”. Inspirats en Videla: “terrorista no es tan sols qui posa bombes, sinó qui opera amb idees contra la nostra civilització occidental i cristiana”. Estil Guatemala: “treure l’aigua al peix”. Metafalangisme de catarsi en un `a por ellos’ ambigu que, de passada, arrasa amb tota la resta.
EL de menys -danys colaterals- és si allò que s’arrasa són organismes populars, moviments socials, desobediències civils, col·lectius de suport a presos o mitjans de comunicació díscols, marcadament tebis o simplement diferents. Per això, ser de l’esquerra abertzale va esdevenir una nova forma de delinqüència subjecta a la `teoria de l’entorn’ i un estar d’excepció permanent.
El GAL judicial
La síntesi de tot plegat, l’any 2002, la va realitzar el britànic The Times, diari gens sospitós d’estar a l’esquerra de Déu: existeix un GAL judicial. Nascut des de despatxos oficials a cop d’impulsos polítics, aquest nou terrorisme d’Estat no mata, ni segresta, ni soterra en cal viva. Però des del 1998 liquida espais polítics; castiga projectes i propostes; expandeix els efectes multiplicadors de la port; i vigila i amputa la solidaritat. L’escriptor basc José Azurmendi, a propòsit del tancament d’Egunkaria, ho va definir com a “kale borroka d’Estat”.
En el sumari 18/98, que aplega les causes polítiques i reedita la farsa judicial del procés de Burgos, hi ha una especificitat insalvable i que destorba. Als actes judicials que il·legalitzen, empresonen i imposen fiances milionàries mai hi ha pistoles, ni decomissos d’amonal, ni extorsions, ni comandos ni escamots, ni cotxes bombes, ni mort ni morts. N’hi ha idees, projectes, documents, organismes, assemblees, periodistes, professors d’universitat, joves de carrer…
Síntesi: aquests són anys de plom judicial a la italiana. Crònica d’un procés polític a delictes polítics: organitzar-se, disentir, desobeir, escriure en els marges del proscrit.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És increïble la poca cobertura informativa que se’n dona, d’aquest macrojudici. I sobre el tema de fons només vaig sentir que s’hi parlava a "La Nit al Dia" fa ja uns mesos. Hi entrevistaven a dues persones amb certa importància en el món de la judicatura si no recordo malament.(No en recordo els noms, eren un home i una dona catalans). Hi van explicar coses que no sabia i que mostraven com d’absurd i de grotesc està resultant tot això, com ara la inculpació d’una empresa només perque algun dels seus socis havia estat membre de LAB.
Ja em puc imaginar que la premsa d’aqui no n’informi i no diguem ja l’espanyola. Però, hi ha algun seguiment o, si més no, més informacióa la premsa estrangera?
Per fer aquest bloc, per informar-nos. És un avís als navegants els quals espero en prenguin bona nota.