El Campanaret

A hores d’ara, immersos de ple en la recta final de la reforma de l’Estatut, la principal incògnita és què farà CiU, la formació sense els vots de la qual el nou text no prosperarà atès que es requereix una majoria de dos terços per a la seva aprovació. Hi ha qui diu que finalment, per molt que ara es decanti pel no o l’abstenció, la federació acabarà dient que sí. En el si de la direcció planen els dubtes sobre què fer finalment. És obvi que de moment, quan s’han de votar en comissió parlamentària les esmenes que presentin els diferents grups al redactat tancat per la ponència, CiU no pot avançar un vot afirmatiu perquè ara li toca defensar que es recullin les seves reivindicacions i que s’apugi el llistó del text. Però quan arribi l’hora de la veritat, a no ser que finalment es rebaixi encara més l’abast de la reforma –cosa bastant inverosímil–, no s’entendria que votés en contra d’un Estatut que no és la panacea però sí un avenç important cap a majors cotes d’autogovern i un millor sistema de finançament que permeti activar polítiques socials ambicioses que augmentaran les possibilitats i la qualitat de vida dels catalans i catalanes.
Si CiU optés pel no significaria que s’ho juga el tot pel tot, intentant responsabilitzar el tripartit del fracàs i forçant un avançament electoral amb el qual intentar recuperar el poder. Seria una jugada molt arriscada i sabem que la gent de CiU mai s’han caracteritzat per jugar-se-la, més aviat el contrari.
En qüestió de setmanes sortirem de dubtes, s’apropa el moment de la veritat. I a més, si CiU vota sí a l’Estatut aleshores deixa la pilota sobre la teulada de Madrid i el PSOE. Si l’Estatut fos retallat a Madrid CiU sí que tindria un bon argument davant l’electorat català per recuperar el terreny perdut.