23 de juny de 2008
Sense categoria
Xavier Amorós escriu sobre ‘Cosmogonia Gort’
Article de Xavier Amorós publicat ahir a la contraportada del diari El Punt sobre l’exposició ‘Cosmogonia Gort’:
“Com aquell qui diu, als nostres ulls, s’està gestant, elaborant, construint el sistema que ens explica pas a pas, salt a salt, troballa a troballa, la formació de l’univers artístic de Josep Maria Gort Juanpere. Gort, conscient de la seva voluntat i de la seva actitud, ens comunica, ens fa saber a tota veu, que està creant la seva cosmogonia i, perquè quedi més clar, titula amb aquesta sàvia paraula la mostra de pintura que inaugurà a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus el dia 13 passat. Sorprenentment, tenint en compte les maneres gens exhibicionistes de Gort, l’acte de la inauguració no va ser únicament instrument de notificació i balanç provisional, sinó que fou un acte social brillant, amb una molt nodrida assistència i l’actuació de cinc oradors diversament i, també, notablement destacats. He de confessar ben contrariat, que, per doble avaria física, no vaig poder seguir els parlaments i vaig haver-me de retirar del camp d’audiència i visió per seure en la primera banqueta que vaig trobar. Però en aquesta visita, amb un Gort voltat d’afecte per la persona i d’interès per l’obra, no hauria aclarit gaire cosa. Hi vaig tornar l’endemà amb molt de gust.
El nou balanç que ens presenta Gort ?ho fa amb periodicitat oportuna? del seu treball d’investigació constant, ens proporciona clara notícia del seu progrés, del seu enriquiment artístic. El surrealisme, que es mostra cada vegada més auxiliar, més anecdòtic, es va refugiant gradualment en la part més epidèrmica de l’obra i abandona sovint la banda més profunda. A cada passa que Gort avança, resulten més interessants ?en creixença- les seves revelacions que els seus interrogants. L’obra de Gort desafia el risc per vocació autèntica i no pas per debilitats circenses, encara que se’ns aparegui en figura de proporcions quasi naturals assegut, en precari equilibri, en una caseta fosca de burot plantada al bell mig de la sala. La marxa, el progrés de Gort és constant i autèntic. La meva contemplació de l’art, tot i ésser distreta, m’ha permès de conèixer algun tipus de pintor remarcable que ha estat en plena marxa, en plena investigació fins que ha trobat la fórmula exacta perquè un marxant ben situat li facilités una sortida constant i diguem ben pagada de les seves obres. Un pic han encertat la recepta s’han plantat, han abandonat la investigació, la recerca tenaç i s’han autocopiat per sempre més. Tenen mèrit aquests pintors. Haurien d’haver rebut algun premi important, però no el de Belles Arts, sinó el de les cambres de comerç, perquè han sacrificat pel negoci el poder creatiu del seu art. Gort no és conformista. No s’aturarà mai. Desafia el risc perquè actua amb una punta de llança terriblement difícil: la del dibuix, un do ?el del dibuix? que només concedeixen els déus. Però Gort ja no necessita distreure’ns amb els seus jocs i els seus jeroglífics, ni cal que cavil·li mirant a terra com en el seu autoretrat. Només li cal seguir dintre la tensió artística que el posseeix, que continuï concentrant totes les potències en la seva ambició perquè sense necessitat d’enigmes és capaç de donar-nos obres tan convincents, explícites i nítides com les seves versions subjectives i universals (aliatge màgic) del monument a Prim, la Casa de la Vila, el santuari de Misericòrdia, la Tronada, el campanar de la Prioral, potser perquè ?com diu la cita que s’exhibeix de Hermann Hesse? a l’art suprem no li calen explicacions. Penso, finalment, i ho he de dir, que moltes de les coses que jo considero producte d’un pudor i del joc amb què el dissimula, tenen, possiblement, un missatge que jo no capto. Millor que millor. Significaria que el balanç encara és més favorable. I aquí acabem, ben convençuts i satisfets de comprovar que mentre Gort enriqueixi el seu art, l’expectació, al seu voltant, augmenta”.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!